Rosella (Papaver rhoeas)

Flors vermelles en camps cultivats.


 
 

Castellà: Amapola, ababol

Català: Rosella, ababolera, ruella, badabadoc, quiquiriquic

Basc: Mitxoleta, lobedarr

Gallec/portuguès: Popoula

Italià: Papavero comune, rosolaccio

Francès: Coquelicot, ponceau, pavot rouge, pavot coquelicot

Anglés: Red poppy, field poppy, Red poppy, Red weed, corn rose, corn poppy

Alemany:Klatschmohn

Holandès: Kornvalmue


Nom científic : Papaver rhoeas.

Família. Papaveràcies

Hàbitat: En camps de cultiu, especialment cereals i terrenys erms. Des del nivell del mar fins als 1700 metres. És molt abundant fins al punt que està considerada una mala herba.

Característiques: Herba anual de la família de les papaveráceas de fins a 70 cm d\'altura. Tiges erectes, hirsuts. Fulles compostes, amb folíols dentats punxeguts, les superiors sèssils. Flors de 5 a 10 cm d\'amplària d\'un vermell escarlata i algunes vegades amb taques fosques a la base i capolls pèndols. Pètals superposats a la base. Fruits globulars sense pèls.

La rosella, (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep diversos noms com roella, gallaret o quiquiriquic entre altres. És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins als 1600 m d\'alçada.

USOS TRADICIONALS DE LA ROSELLA

Tradicionalment, la rosella ha estat utilitzada com un remei molt adequat per combatre problemes dels nervis i de l\'aparell respiratori.

PROPIETATS MEDICINALS DE LA ROSELLA

Ús intern

-Aparell respiratori :La rosella, pel seu contingut en mucílags exerceix una acció antitussígena i suavitzant de les mucoses respiratòries. Al mateix temps el seu contingut en l\'alcaloide roedina ajuda a combatre els espasmes i li proporciona propietats expectorants i pectorals. Tot això la fa molt interessant en el tractament de malalties respiratòries, especialment pel que fa a les següents anomalies:

- Asma: L\'ús de preparats d\'aquesta planta ajuda a respirar millor a les persones malaltes d\'asma i disminueix considerablement els atacs de tos. ( Infusió durant 15 minuts d\'una culleradeta de pètals secs al mig litre d\'aigua. Prendre un got al matí mitjana hora abans de desdejunar i un altre a la nit mitja hora abans per a sopar)

- Tos: Es pot utilitzar per combatre la tos produïda per moltes malalties de l\'aparell respiratori. ( Infusió de cullerada i mitjana de pètals secs per litre d\'aigua. Beure tres tasses al dia) ( Prendre xarop de rosella per a la tos)

- Bronquitis: Igualment les seves propietats resulten útil per al dolor de pit i la tos persistent que sol acompanyar els casos de bronquitis ( Infusió d\'uns fragments de pètal per tassa d\'aigua. 2 tasses al dia.) ( Coure durant 6 minuts de 2 càpsules per got d\'aigua. 6 cullerades abans de ficar-se al llit )

- Refredat: El tractament anterior resulta molt indicat en casos de refredat.

- Angines: Les propietats emol·lients de la rosella poden servir per alleujar el dolor i malestar en la gorja produït per l\'amigdalitis. ( Infusió durant 10 minuts d\'una cullerada de pètals secs per mig litre d\'aigua. Beure un parell de gots diaris) Els gargarismes realitzats amb una infusió una mica més carregada d\'aquesta planta també resultaran molt eficaces en el tractament de la coïssor causada per la inflamació de les amígdales ( Vegeu més informació en l\'ús extern d\'aquesta planta)

- Sistema nerviós : No obstant això, la rosella és reconeguda dins de la fitoteràpia per les seves propietats sedants, molt adequades per tractar moltes anomalies de tipus nerviós, fins i tot aquelles que es manifesten aparentment com a malalties físiques, com la indisposició estomacal causada per problemes de \" nervis en l\'estómac\", responsables de molts problemes d\'indigestió. (Infusió de mitjana culleradeta de pètals secs per tassa d\'aigua abans de menjar pot ajudar a solucionar molts casos d’espasmes estomacals)

La preparació anterior igualment pot ser molt útil en casos de mal de cap o migranya produïts per problemes emocionals.

L\'avantatge d\'aquesta planta pel que fa a altres narcòtics mes forts com l’adormidora és que no presenta efectes secundaris ni crea addicció perquè no conté morfina. La rhoeadina és lleugerament sedant. Entre les moltes aplicacions sedants d\'aquesta planta podem considerar les següents:

- Insomni: Les propietats hipnòtiques de la rosella poden utilitzar-se per al tractament de l\'insomni. Els preparats d\'aquesta planta permetran agafar el son a les persones que tenen dificultat per dormir. ( En casos rebels: Infusió de dues cullerades de pètals secs per litre d\'aigua. Beure tres tasses cada dia, especialment una abans d\'anar-se a dormir) ( En casos lleus: Infusió d\'un pessic de pètals secs per tassa d\'aigua. Beure una tassa abans de ficar-se al llit)

- Nerviosisme: En cas de nervis alterats la rosella pot ajudar a tranquil·litzar-nos. Prou realitzar una infusió amb mitjana culleradeta dels pètals d\'aquesta planta per una tassa d\'aigua. Beurem un parell de tasses cada dia, procurant beure la segona un moment abans d\'anar-se al llit. Pot endolcir-se amb una miqueta de mel.

- Ansietat: Pot recórrer al tractament anterior per tractar problemes d\'ansietat.

Ús extern

- Problemes de gorja : Usat externament s\'aprofiten les seves propietats emol·lients per al tractament de les afeccions de la gorja. Podem aplicar gargarismes amb la infusió de dues cullerades de pètals secs per litre d\'aigua. Aquest tractament resultarà eficaç per desinflamar i reduir el dolor en casos d\'angines, faringitis o laringitis.

- Tractament de les arrugues: La infusió de pètals de rosella resulta útil per evitar l\'aparició d\'arrugues en la cara. Prou realitzar una infusió bé carregada amb la qual es mullarà un drap que ha d\'aplicar-se sobre el rostre durant uns minuts abans de ficar-se al llit.

- Conjuntivitis: En cas de conjuntivitis, pot utilitzar-se una Infusió d\'una cullerada de pètals per mig litre d\'aigua. Filtrar bé i rentar els ulls amb aquest preparat.

ALTRES USOS

- Potenciador de les tisanes : La rosella és rica en mecocianina un pigment que tenyeix fàcilment quan es dissol en un líquid. Això és aprofitat per donar color a molts preparats medicinals.

- Planta silvestre comestible: Les fulla són comestibles quan són tendres, és a dir abans que neixin les flors. Per eliminar el seu contingut en alcaloides han de bullir-se. Les llavors també són comestibles i s\'utilitzen habitualment en la indústria de la confiteria i la brioixeria per donar sabor als preparats.

- Usos industrials: De les roselles s\'extreu oli per cremar.

Toxicitat

Utilitzada en les dosis adequades no presenta toxicitat ni contraindicacions. No obstant això, atès que existeixen molt pocs estudis sobre la mateixa, es recomana no utilitzar-la en cas d\'embaràs o lactància sense consentiment mèdic.

Sovint se sol pensar que, igual que el seu congènere la la adormidora (Papaver somniferum), aquesta planta ha de ser tòxica. La veritat és que aquesta planta manca de morfina i pot ser utilitzada sempre que s\'utilitzin en quantitats adequades.

Pel que fa a la seva toxicitat en animals, alguns estudis afirmen que s\'han donat casos d\'intoxicació en cavalls que van menjar herba infectada per aquesta planta. Aquests animals van manifestar inicialment nerviosisme i fortes bramades. Posteriorment, van passar a manifestar problemes de coordinació, debilitat general, restrenyiment, falta d\'activitat i, alguns d\'ells, van morir per parada respiratòria. Segons aquests estudis, la rhoeadina produiria en aquests animals uns símptomes semblats als quals la morfina de l’adormidora produeix en les persones.

Creences d’un temps passat i història

La rosella era una de les herbes que figuraven en el papir egipci d\'Ebers. En l\'antiga Grècia, Teofrast propiciava el seu consum alimentari en forma d\'amanida fresca, mentre que Dioscòrides propiciava un ús hipnòtic <>. Així doncs, l\'ús dels pètals de la rosella com a colorant remunta al segle XV.

Nicholas Culpeper , afirma pel que fa a ella :

\" Els caps de la rosella amb les seves llavors, convertides en xarop, s\'utilitza freqüentment i amb bon efecte per procurar descans i somni, en els malalts i febles i per detenir els catarros i les secrecions de lleganyes des del cap fins a l\'estómac i els pulmons, que causen una tos contínua, els antecedents de la tuberculosi. També ajuda en la ronquera de la gorja i quan algú ha perdut la seva veu. ... Les negres llavors bullides en vi i begut es diu que assequen els fluxos del ventre i els cursos de les dones. Les càpsules buides de llavors se solen bullir en aigua que es dóna per procurar descans i somni. ...\"

\" Com Matttiolus va dir, la rosella és bona per prevenir l\'epilèpsia. El xarop fet amb la flor causa un bon efecte als quals tenen pleuresia, i les flors seques, bé bullides en aigua o convertides en pols i begudes, bé en el líquid que elles destil·len, o en una altra beguda, causen el mateix efecte. L\'aigua destil·lada de les flors es considera que ajuda contra les nàusees causades per un excés de menjar quan es beu a la nit i al matí.\"

Jaume Pardo