Raimón Panikkar
És químic, filòsof, teòleg i sacerdot.
Fa 40 anys repetint el mateix: la necessitat de diàleg entre cultura i religions.
La interdependència de tot amb tot: home, animals, terra, cosmos, Déu. I ho repeteix amb generositat, amb un somriure i una elegància poc habituals.
Té publicats més de 40 llibres i uns mil articles que aborden la filosofia, la ciència, la metafísica i les religions comparades. I al seu refugi de Tavertet arriben estudiants de filosofia de tot el món (parla sis idiomes). Ha viscut a Europa, EUA i a l'Índia, però assegura que a partir del 2000 ja no es mou.
Té aspecte de savi i dignitat de jardiner. Els seus llibres no són fàcils: "Llegir és un art i avui l'epidèmia és la superficialitat". Viu sense televisió, sense ràdio, sense premsa. "Escolti, miri i escolti", em diu al acomiadar-se.
-Aquesta nit molta gent estarà triste.
R Panikkar:-Doncs no hauria: el nou mil•lenni. El nou any, el nou dia. És una nova oportunitat.
-¿Per tenir bons propòsits?
R Panikkar:-No, per adonar-se que, qui no viu la sorpresa i el miracle de cada dia, no viu.
- ¿Per què creu que topem contínuament? Hi ha alguna cosa que no entenem?
R Panikkar: - Per què volem entendre-ho tot?
-Bona pregunta.
R Panikkar:-L'amor no s'entén, no té perquès. Hem de viure en lloc de controlar. Cal una mutació radical, però per transformar la nostra vida necessitem un coratge que no tenim, per això patim.
- Com començar aquesta transmutació?
R Panikkar:-Entenent que el més extraordinari és l'ordinari.
- Ens falta esperança?
R Panikkar:-Projectem l'esperança en el futur i està en el present. L'esperança és descobrir aquesta dimensió invisible, misteriosa i bella, de cada moment. Cal aprofundir.
-I vostè, com la va descobrir?
R Panikkar:-No va ser cap tipus de revelació. A poc a poc la vida se't mostra tal com és. Cal aturar-se per descobrir que en cada moment està amagada l'eternitat.
-La por a aturar-se, és por al buit?
R Panikkar:-Sí. i cal comprendre que el buit és el que ens permet omplir-nos a cada instant. Aquesta és la gran lliçó del budisme: buit i plenitud són facetes de la mateixa realitat.
- Som massa febles?
R Panikkar:-Per què volem ser més forts del que som? Jo sóc feble, però si tu em dónes la mà, si confio en tu, seré forta.
-Ens creiem autosuficients.
R Panikkar:-Sí. i no volem confessar la nostra por, i la por paralitzant només desapareix quan estem buits. Buits de por a fer el ridícul, a que ens traeixin ...
-A que ningú ens estimi de veritat.
R Panikkar:-Tots les pors són a la mort, i quan un el supera comença a gaudir de la vida. però no s'aconsegueix amb voluntat.
- Cal convèncer el cor?
R Panikkar: - "Convèncer", sí, no s'ha de vèncer res. quan un cor és pur entén.
- Però els nostres cors no són purs!
R Panikkar:-Estan plens d'ambició i egoisme. Reconèixer la nostra feblesa ens farà forts. La hipocresia és el pitjor dels mals.
- ¿Hi ha la bona i la mala sort?
R Panikkar:-Només quan comparem, és una projecció de la ment.
-Néixer avui al Tercer Món, no és tenir mala sort?
R Panikkar:-És la injustícia creada per la cultura occidental. Ells ens mantenen amb el seu deute. Ens donen 1.000 milions de dòlars cada dia.
-En l'individual podem fer alguna cosa ...
R Panikkar:-Decideix-te: camina. Per on? no ho sé. Descobreix els teus passos. Però si no confiem en nosaltres mateixos, com anem a confiar en l'altre? Les idees han de ser l'encarnació intel.lectual de la nostra vida. Si la paraula no causa allò que esmenta, aleshores és que som uns hipòcrites. Ja ho diu la Bíblia: "Tota paraula és un sagrament"
-Som molt poca cosa.
R Panikkar:-Cada un de nosaltres som únics, i trobar la unicitat de cada cosa i de cada persona és la saviesa. I si cada un és únic, no és membre d'una sèrie: catòlic, ros, blanc. director general, obrer ...
-Els rols ens donen seguretat.
R Panikkar:-Però no ens donen alegria. Jo prefereixo estar alegre i ser lliure.
-Si busco l'alegria no la trobaré.
R Panikkar: - ¿Sap per què? Perquè l'alegria, com la vida, és una gràcia, un do. Ens ve donat. Hem d'arriscar-nos a viure, al desconegut, al vulnerable i, en conseqüència la bellesa. "Faig noves totes les coses a cada instant", diu la tradició budista.
-Cal fugir de la rutina.
R. P. -Sí. Cal recordar que cada instant és irrepetible. La felicitat és una gràcia que se'ns atorga. per això jo dic religiositat a l'alegria de viure. I l'alegria és la plenitud.
- Som amos del nostre destí?
R Panikkar:-Som coautors. Hi ha un factor que depèn de cada un de nosaltres, i és el de fer de nosaltres una obra d'art.
- A força de voluntat?
R Panikkar:-No. aquella és una de les fixacions d'Occident.
Ens fem a força d'acceptar, de fecundar. És una actitud, no una voluntat. Cal tenir els ulls oberts i fer les coses perquè vols. no perquè has..
-Perquè em dóna la gana.
R. P. -Si no és un caprici, sí. Cal distingir entre aspiració i desig. El desig és l'extern, el que ens fa sentir-nos frustrats quan no ho aconseguim. L'aspiració és fer l'ús que em sento inspirat, seguir el batec de la vida.
-La majoria treballa per diners.
R. P. -Doncs això és ser un esclau. Per això no són feliços, el treball és antinatura.
-Però tenir-lo ens reconforta.
R. P. -Aquest és el gran desafiament del mileni: una mutació espiritual. Si no, anem al desastre. Tots ho sabem, tots ens preguntem: ¿quin sentit té la meva vida?
- No falten respostes?
R. P. -No, ens falta coratge. No poder-nos viure sense amor i sense coneixement. El coneixement, sense amor, engendra odi, i l'amor, sense coneixement, sentimentalisme. Però, tanmateix, els hem divorciat.
- Hem de tornar a unir-los?
R. P. -Si. Coneixement i amor és el dinamisme principal de l'ésser humà. Obre't. Amb sentit crític, però obre't. Escolta i dansa al ritme de la vida.
s´ha d´assaborir.
Entrevista: La Vanguardia
http://www.raimonpanikkar.org/