Entrevista a Joan Miquel Viadé
Un camí molt llarg.....
Joan Miquel Viadé és una persona amb una trajectòria personal d’aquelles si més no, curiosa. Estudiant de Filosofia i Psicologia, apassionat durant molts anys dels ordinadors, de fet, Enginyer Informàtic i primer Degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics en Informàtica de Catalunya, finalment, i després de no poques voltes, em comenta, que ha trobat el seu espai professional en l’estudi dels camps d’energia, sobretot els terrestres.
Marta – Un camí molt llarg, no?
Joan Miquel – Ja ho pots ben dir! –i s’atura un moment, com pensant en moltes coses alhora– Sé que he donat unes quantes voltes en la meva vida però ara, també sé que eren necessàries.
En Joan Miquel s’atura altre cop, reflexiona, suposo que deu donar-li voltes a totes les coses que ha fet. No me’n puc estar i li demano.
M – Explica’m.
JM. – Be, per explicar-te totes les voltes que he fet a la vida ens hi estaríem potser massa estona –riu– però crec que podem resumir-ho així: hi ha persones que tenen somnis dels que jo dic “amb nom”. Són els nens i nenes que un bon dia s’aixequen al matí i diuen “mama, jo vull ser advocat... O perruquera, o pilot de fórmula 1, o metgessa” i en canvi altres persones, aquest és el meu cas, tenim el que jo anomeno, somnis que encara no tenen nom.
M – Em tens intrigada.
JM – Doncs vull dir que, jo no em vaig aixecar un dia al matí i li vaig dir a la meva mare “mira, mare. Quan jo sigui gran, aniré per les cases i les empreses amb unes varetes de radioestèsia, per fer cartografies i correccions del flux energètic terrestre”, no. Això no ho pots dir perquè en si mateix no te nom... –reflexiona i continua– Això no se t’acut, sinó que és la pròpia vida la qui t’hi va portant fins que t’hi trobes. I de cop, estàs fent una cosa meravellosa que, per descomptat, quan erets jove no podies ni imaginar.
M – Cartografies energètiques?
JM – Sí, vull dir que la meva feina consisteix en mesurar i corregir els camps d’energia per fer-ne un mapa i després, quan cal, corregir-los amb diverses tècniques –en Joan Miquel, treu un paper del bossa i comença a dibuixar-me els gràfics dels camps d’energia terrestre i mentre dibuixa continua dient– Habitualment, sobretot, treballo, els camps d’energia terrestres, tot el tema de les geopaties, les zones amb corrents subterranis d’aigua, la gent que no dorm be, etc. –i assenyala un dels gràfics que ha fet–encara que també ho faig a nivell d’energia personal, en sessions terapèutiques individuals, i a nivell de col·lectius i empreses amb serveis consultoria i coaching.
M – Però, què vols dir?, que tot és el mateix?
JM – Dona, no vull dir que tot sigui el mateix. Els camps d’energia són diferents tanmateix alhora, guarden prou similituds com perquè es puguin tractar d’una manera unificada. El meu gran repte, la meva investigació actual, consisteix precisament en això, en trobar les claus d’unificació dels camps energètics terrestres, individuals i col·lectius.
Fa un glop al tallat que te al davant, l’acaba i en demana un altre. Mentre esperem intento imaginar això que m’ha explicat, Una teoria unificada dels camps energètics. continuo preguntant.
M – No deus d’estar per massa distraccions, darrerament?
JM – No, de fet, estic força centrat en acabar de posar en marxa el tema de la nova web i així poder tenir més temps per dedicar-me a acabar les meves investigacions.
M – Sona molt be tot això que expliques encara que suposo que habitualment, la gent deu pensar que et dediques al Feng Shui, no?
JM – Si, de fet aquesta és la confusió més habitual. La gent em diu “Ah! Feng Shui. Allò dels miralls i posar el cap mirant cap al Nord”... I jo els he d’explicar un per un que no és ben be el mateix, que, efectivament, la meva metodologia de treball no renega del Feng Shui, de fet, l’utilitza en alguns nivells, però que la meva feina és molt més que Feng Shui; comença molt abans i acaba molt després... És el preu de la innovació. Ho has d’explicar cada vegada.
M – Deu ser una mica pesat.
JM – Be, jo solet vaig ser el que ara fa uns anys vaig decidir apartar-me de la pràctica del Feng Shui classic i començar a investigar. Sabies per exemple que si apliques les transformacions adequades pots aplicar el Feng Shui, be de fet el que faig jo, per regular energèticament logotips d’empreses? –i en Joan Miquel, somriu pícarament mentre fa un silenci que òbviament, m’insta a la propera pregunta–
M – No, no en tenia ni idea. De debò es pot fer acupuntura a un logotip o a una marca?
JM – Doncs sí, Marta –continua, tot sabent que he caigut de quatre grapes– Pots agafar qualsevol logotip i fer-ne la regulació energètica completa de manera que les seves mancances, com a representació d’una marca o empresa, quedin estratègicament compensades.
M – Però, com se’t va acudir fer això...
JM – Doncs mira. Precisament per coses com aquesta dels logotips, et comentava al principi de l’entrevista que el camí que he anat seguint a la meva vida, per be que des de fora sembli caòtic o sense sentit, té la seva raó de ser així que, tornant al tema del “Feng Shui per logotips” com en diuen els meus clients, tot va sorgir a partir de les classes d’àlgebra lineal de la facultat.
M - De l’àlgebra?
JM – Sí. En àlgebra hi ha un concepte bàsic que és el de morfisme que diu que quan no pots operar directament amb un conjunt de dades perquè no saps com fer-ho, el que si pots fer es construir un morfisme a través d’una aplicació 1 a 1 .... –en Joan Miquel s’atura de sobte, em mira. Estava tan endinsat en el seu pensament... I un segon més tard diu – Be, crec que m’estic enrotllant massa. El que vull dir és que no he arribat al treball amb l’esperit i l’energia per ciència infusa sinó que tota la meva formació científica, tècnica i empresarial anterior hi ha contribuït decisivament, de fet, m’hi han anat acostant paulatinament, sense adonar-me’n, sense fer soroll.
M – Clar. Ningú neix en mig del desert i sense referències. Tot té un perquè o un punt d’origen...
JM – Si, efectivament, tots bevem d’una font metodològica o altra. En el meu cas, a banda de la formació acadèmica d’Enginyeria Informàtica i Filosofia, fa una pila d’anys vaig estudiar numerologia amb en Santigo Asenjo, després vaig fer el meu primer curs de Feng Shui amb el Jose Manuel Chica, i de fet va ser a partir de llurs treballs que he anat desenvolupant el meu mètode. I continuo estudiant i formant-me, ara, per exemple, a banda d’estudiar psicologia a la UOC, estic estudiant coaching amb la Glòria Méndez, un altra geni com els que t’he comentat abans. Tots naixem partint d’un nucli conceptual de referència. Pots seguir-lo, allunyar-te’n o fins i tot qüestionar-lo però sempre l’has de tenir present, mai pots menystenir-lo.
Però deixa’m que canviï de tema perquè m’estaves parlant dels logotips però tu, de fet, ets conegut sobretot pel teu treball amb els espais físics: edificis, naus, terrenys...
JM – Sí. De fet aquesta és la meva línea de treball principal. Ara ja fa cinc... No, sis anys que m’hi dedico al 100%.
M – I això de l’acupuntura que em comentaves abans pels edificis. És que em resulta curiós...
JM – Doncs és el que faig –obra la bossa, sembla que vol mostrar-me alguna cosa però a darrera hora s’ho repensa i continua–. De la mateixa manera que un acupuntor, sense ni posar ni treure res del cos del pacient, només comunicant els canals d’energia amb les agulles, aconsegueix que el pacient recuperi la seva salut, doncs jo faig el mateix. Quan em plantegen la regulació d’un edifici desequilibrat, o be d’una casa, o simplement d’un petit piset, jo vaig cap allà, i primer faig un amidament acurat dels camps d’energia terrestres d’aquell espai i després, col·loco les agulles d’acupuntura per a edificis sobre els meridians energètics de l’espai per tal que els diversos camps d’energia s’equilibrin entre ells –ara sí, mentre parla, en Joan Miquel obre la bossa, en treu una capseta amb petits compartiments i n’extreu unes curioses peces de plata. Me les mostra– Veus, Marta. –em diu– Això són agulles per fer acupuntura a un edifici.
Les observo amb atenció, són uns discs de plata lluenta, semblen irregulars però tenen tots un aire de similitud que a primera vista se m’escapa. Retorno a l’entrevista.
M – I això, què te a veure amb el Feng Shui?
JM – Doncs tot, i res. De fet, té a veure en el sentit que en el Feng Shui tradicional que es practica a la Xina, el de debò, els geomants xinesos sí contemplen la lectura i regulació de l’energia telúrica de l’espai que volen tractar, per tant, des d’aquesta perspectiva, no deixo d’estar practicant el bon Feng Shui tradicional. Tot i així, d’altra banda, el que jo faig no té res a veure, en el sentit que primerament no s’assembla gens al tipus de Feng Shui que s’està practicant per aquí a occident –fa un glop al tallat que fa una estona que se li refreda al davant. Llavors continua– Aquí a occident, els estudis s’orienten al tema decoració, potser a una mica de Pa-Kua i poca cosa més i segonament, tampoc s’assembla en el sentit que la tècnica que practico ara mateix, va molt més enllà del propi Feng Shui; és un univers que l’inclou, és molt més ampli i es poden fer moltes més coses. Per exemple el que et comentava del treball amb el camp energètic de col·lectius de persones, camps energètics associats a Logotips, camps energètics personals... Això, per be que és Feng Shui, és molt més que Feng Shui... De fet, fins i tot es poden regular energèticament els projectes d’una empresa.
En Joan Miquel riu, abaixa la mirada i repassa les peces de plata, me’n posa una a la mà i em comenta que aquestes peces de plata per l’acupuntura dels edificis, en pocs dies, també es convertiran en joies personals... Aquest home no deixa de sorprendre’m, “regular projectes?” penso, el cap se me’n va imaginat totes les possibilitats que te el que m’acaba de dir en Joan Miquel. Però llavors torno a centrar-me, retorno al Zurich per continuar fent de periodista i li pregunto per la història de les pròpies peces, pel disseny però en Joan Miquel em contesta que efectivament és una història molt bonica però que si anem per aquí no acabarem mai l’entrevista. Miro el rellotge, decideixo fer-li cas. I abans que pugui continuar em diu:
JM – És que un dia les vaig somiar... I mira. Aquí les tens. Un altre dia t’ho explico amb calma que va ser molt divertit...
Escanyo el tallat que tinc al davant i continuo.
M – No sé que dir, Joan Miquel. Et confesso que no he vist cap persona amb aquesta perspectiva del Feng Shui. M’he llegit alguns dels articles del teu blog, i el teu plantejament és com molt més global. Has trobat lligams del Feng Shui amb la física quàntica, el xamanisme, les tradicions més antigues...
JM – Si, de fet, això té molt a veure amb el què et comentava de la teoria unificada de camps d’energia, és una línia de treball que –torna a aturar-se, alça les espatlles– Uy!!! Aquí tornaríem a perdre’ns en teories i no acabaríem mai... Però és el que et deia de la innovació. Sempre et veus obligat a explicar-la i també, això és el més pesat, molt cops a justificar-te –ell va saltant d’un tema a un altre, sembla tenir-los tots al cap alhora–.
M – Justificar-te?
JM – Sí, perquè constantment has d’estar explicant, no simplement el que estàs fent, sinó també qui ets, quina formació tens i, sobretot, com és que has tingut la gosadia –afegeix tot somrient– d’aportar una cosa nova... –s’atura un moment i mentre fa girar una de les peces de plata entre els seus dits continua– Però saps què passa, Marta? Que m’encanta la meva feina així que estic encantat de parlar-ne.
M – I llavors, parlant de feina, ara, en què estàs treballant?
JM – Doncs ara, en diverses cosetes. En primer lloc continuo investigant el tema dels camps d’energia terrestre però paral·lelament he començat una nova línia de treball en l’àmbit del creixement personal al voltant del concepte de l’èxit personal. De fet, aquest darrer cap de setmana, ja vaig fer el segon seminari sobre el particular.
M – I què me’n dius?
JM – Que va anar molt be. Que la gent que va apuntar-s’hi van quedar entusiasmats. No havien vist res semblant... De fet, en el torn de preguntes, només em van preguntar dues coses: “I tot això ho has inventat tu sol?” I en contestar-los que sí. Van afegir “I quan en faràs un llibre?” –En Joan Miquel riu– I els vaig contestar que no ho sabia i que de moment, el que estava fent es expandir èxit per a totes les persones que el volguessin.
M – Feng Shui, investigació, seminaris. Realment no pares.
JM – No Marta, no paro. Els darrers sis anys he estat treballant força però des que ara fa tres mesos vaig posar en marxa la nova web. Cada dia em poso a treballar ben d’hora al matí i plego força tard a la nit –s’atura, bufa, somriu, em mira– Suposo que en unes setmanes la cosa començarà a normalitzar-se i tornaré a tenir una mica més de temps per mi, pels amics... Allò que anomenen lleure.
Ens aixequem, m’acomiado d’en Joan Miquel amb la sensació, no, amb la certesa que em queden moltes coses per preguntar-li: la seva connexió amb l’energia, la numerologia que em consta que de tant en tant practica amb els amics... Quedem que ens tornarem a veure aviat, per xerrar de més coses. “La propera entrevista vull que ens expliquis més coses sobre el Feng Shui” li dic. I llavors ell em diu que sí, que encantat, que hi ha molts temes interessants per tractar. I jo, que d’una revolada li prenc la paraula i sense més ni més, directament li pregunto –això deu ser la meva vena Sagitari– “Que et vindria de gust de posar-les per escrit?”... En Joan Miquel, detura el pas que ja l’hauria fet sortir al carrer. Se’m mira, pensa durant un parell de segons i em diu: “D’acord, què et sembla si et preparo una petita sèrie d’articles de tipus Feng Shui per a principiants”... I amb aquesta promesa sortim al sol de plaça Catalunya.
És dilluns, son les deu del matí. Ens fem una abraçada i marxem cadascú cap el seu despatx i mentre camino contenta cap el metro, m’adono del que han donat de sí un parell de tallats al Zurich amb Joan Miquel Viadé: una entrevista i un nou col·laborador per The Secret, la revista. Punt per a la Marta.
A partir de la setmana entrant, podreu llegir els articles de Joan Miquel Viadé a la nova secció de Feng Shui de TheSecretla Revista i, per a tots aquells que ja en sabeu una mica més, podeu trobar els seus articles més tècnics al seu blog www.joanmiquelviade.com