La creativitat
La creativitat té els límits que tu li poses
El Centre de Creació i Pensament Contemporani Can Xalant de Mataró ha organitzat un taller d’introducció i immersió al Circuit Bending a càrrec de l’artista visual i sonor Juan Matos Capote, a qui hem entrevistat.
En què consisteix exactament el Circuit bending?
El Circuit Bending és la modificació creativa, a base de curtcircuits, d’aparells electrònics de baix voltatge (joguines, pedals d’efectes, etc.) amb la finalitat de crear nous instruments musicals i generadors de so.
Així, les joguines i els circuits de baix voltatge són l’element creatiu?
En general els aparells a modificar han de ser de baix voltatge, que funcionin amb piles i que produeixin sons, és clar.
Dins d’aquest grup d’aparells, les joguines es presten a modificacions molt interessants, i són aparells que es troben o s’adquireixen amb facilitat. Les joguines i les seves modificacions han estat estudiats per la comunitat del Circuit Bending des dels orígens mateixos de la pràctica.
Han de ser de baix voltatge perquè un cop modificats, o en el mateix moment d’implantar les modificacions, s’aconsella que s’utilitzin amb piles i no s’endollin a la paret per perill de trencament del dispositiu (ja que l’hem modificat) i per perill també que et passi corrent (encara que acostumin a funcionar amb un transformador). Hem de tenir en compte que hem modificat un circuit original i que, per tant, hem connectat aquí i allà punts que abans no estaven connectats; i que, ara, el corrent passa per nous camins dins del circuit. És una situació especial en què es crea – o no – un cert estrès en zones del circuit, i per tant es recomana només l’ús de piles. Avui en dia tampoc ens podem refiar al 100% d’un transformador; segurament hi ha pujades de corrent que superen el marcat en el mateix transformador.
L’atzar i l’espontaneïtat hi juguen un paper destacat?
L’atzar i l’espontaneïtat juguen un paper molt important en la recerca de sons interessants.
És a base de provar i cometre errors, d’una manera no científica, que el practicant acaba amb un aparell que es caracteritza moltes vegades, entre altres coses, per la seva aleatorietat i inconsistències. No es necessita, i moltes vegades no es pot saber a priori, el resultat de les modificacions i, per tant, els coneixements previs d’electrònica poden ser bàsics o mínims.
El resultat sol ser molt personal atès que cada practicant té un concepte propi del que són “sons interessants”.
És habitual que aquesta forma creativa acabi sorprenent als seus propis autors?
Quan obro dispositius que mai he tingut a les meves mans, no sé els resultats a priori i, per descomptat, sempre em sorprenc.
D’altra banda, quan es tracta de les vendes d’un mateix tipus de dispositiu modificat, es tendeix a implantar unes modificacions concretes, les mateixes, per aconseguir aquest model ja establert. Tot i així, sempre intento modificar de manera diferent els dispositius originals iguals, que no hi hagi dos aparells modificats exactament iguals: per exemple, que no hi hagi dos Casio SK1 modificats de la mateixa manera. Que hi hagi sempre diferències, petites o grans, i que es mantingui la possibilitat de sorpresa.
És la naturalesa del mètode del Circuit Bending la que ens permet parlar d’un laboratori, d’una alquímia i de la possibilitat de sorpresa. S’experimenta, s’encerta, es cometen errors, es proven diferents components i se escolta com aquests afecten els sons originals i si això agrada o no … i si no agrada, s’implanta un component d’un valor diferent, o un component totalment diferent , etc.
En què consisteix el joc de punta de proves?
El joc de puntes de prova és una eina essencial. Amb ella escanejarem el circuit buscant possibles modificacions mentre l’aparell produeix els sons originals. És un cable. Amb una mà subjectem la terminal o extrem estacionari sobre un punt del circuit, i amb l’altra mà subjectem la terminal mòbil que movem de punt en punt (de manera que el corrent passi d’un punt a l’altre) fins que sentim una modificació del so original …. llavors prenem anotació d’aquests dos punts del circuit per després implantar una modificació.
No cal tenir coneixements d’electrònica?
Es necessiten uns coneixements d’electrònica mínims, bàsics …. Aquests es poden aprendre en el taller que impartiré a Can Xalant organitzat per l’Associació Tecnonúcleo. Qüestions com per a què serveix un potenciòmetre? ¿Per a què serveix una resistència?, Com depenent de quin component utilitzem afectem al so original d’una manera o d’una altra, etc.
Normalment en els meus tallers, durant les tres o quatre primeres hores, ensenyo teoria; des de la història i orígens del Circuit Bending fins l’electrònica necessària i mínima per la pràctica. La finalitat d’aquests tallers de ‘Introducció i Immersió al Circuit Bending’, que he estat ensenyant durant aquests anys, és que en acabar el taller el participant estigui capacitat de practicar Circuit Bending per si sol a casa seva o estudi.
Heu pensat celebrar alguna mena de concert experimental amb alguns dels nous instruments musicals?
Penso que una vegada que l’instrument s’hagi fet cal estudiar-lo i practicar-lo, i fer el teu propi manual d’usuari. Durant el procés de modificació trobes certes connexions i les implantacions, però després en tancar definitivament el dispositiu i tocar-lo pots combinar diverses modificacions de diferents tipus, no sols recórrer les modificacions d’una en una, tal com les vas trobar, de manera que afectem el so original d’altres maneres diferents. També veurem com a vegades algunes combinacions determinades de modificacions no funciona bé perquè es paralitza el dispositiu. Llavors has d’anotar en el teu manual d’usuari personal tots aquests comportaments.
Una de les característiques d’aquests aparells és la seva major o menor aleatorietat, i un ha d’aprendre a usar-los, a manejar-los … de manera que hi hagi una bona simbiosi, entre la aleatorietat i el control. Es podria celebrar un concert un cop els assistents s’hagin anat a casa i hagin après o conegut l’instrument que van construir seguint les tècniques del Circuit Bending.
Consideres que amb exemples com aquests es demostra que la creativitat no té límits?
El Circuit Bending és una branca del ‘Do It Yourself’, l’actitud del “fes-t’ho tu mateix”. Encara que es va originar allà pels anys 60, ara està tenint molta popularitat perquè al costat d’altres pràctiques reflecteixen el desenvolupament de certes tecnologies i actituds mentals, maneres de fer que et permeten crear i construir solet, i en dos metres quadrats, cosa que abans era impensable. Em refereixo a la possibilitat de fer alguna cosa no només tècnicament, sinó també de tenir l’actitud mental determinada: “m’ho vaig a fer jo”.
Com hem dit anteriorment, per a fer Circuit Bending necessites uns coneixements mínims i una cosa molt important, temps, per dedicar i per investigar. Aquests coneixements aniran en augment, no només en quantitat, sinó també en qualitat. En aquest sentit, la creativitat només té els límits que tu li posis, el que practica, el que fa, i les circumstàncies en què et trobes.
El Circuit Bending és en cert sentit amorf, on moltes vegades intueixes i no moltes afirmes. Hi ha coses a les quals els podem aplicar certa lògica, a d’altres no. És una font de creativitat.
Quin creus que serà el proper esglaó en aquest tipus d’experimentació?
Encara hem de desenvolupar més la capacitat de creure en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat creadora. Les filosofies del Do It Yourself són un marc molt apropiat per a l’experimentació i el desenvolupament personal; i encara més, és a través d’elles que es poden generar voluntàriament sistemes de col·laboració entre els diferents practicants. És el que està passant … seguir amb això i desenvolupar això estaria molt bé.
Quins altres camps creatius desenvolupes actualment?
Sóc artista audiovisual. Exposo tant la meva obra en centres d’art com faig performances o concerts. Treballo sol o en col·laboració amb altres artistes.
Vaig començar com artista visual, la meva formació acadèmica va ser en Belles Arts, a Tenerife, Anvers (Bèlgica) i Nova York. Amb el so vaig començar a treballar després d’estar usant onomatopeies en els meus pintures, escultures i instal·lacions, era una obra que tenia a veure amb la percepció i l’ús dels sentits en les diferents arts, i sobretot del domini de la vista en detriment dels altres. De mica en mica vaig començar a treballar amb el so en un sentit més físic i a realitzar enregistraments de camp i Circuit Bending; a construir els meus propis generadors i registradors de so.
També porto el Cicle HUM, un cicle de música experimental que ha tingut lloc mensualment a Porta 4, a Gràcia, i la discogràfica Circuit Torçat Records, la qual publica principalment en format cassette, i que forma part d’un concepte més ampli que és Circuit Torçat , una plataforma d’experimentació i investigació, on tindran lloc tallers i performances.