Reina Duarte
L’editor
“L’editor és aquell lector que dóna un segell de qualitat al llibre de cara els lectors”
Reina Duarte (Bilbao, 1964) és llicenciada en Filologia Hispànica, especialitat en literatura, per la Universitat de Barcelona. És actualment directora de publicacions generals de l’editorial Edebé. Presidenta en funcions del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), vicepresidenta de l’Organització Internacional pel Llibre Juvenil (IBBY, sigles en anglès) i pertany a l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i al Gremi d’Editors de Catalunya.
Què és CLIJCAT?
El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil és una federació d’organismes que, a més, està integrada dins d’un organisme d’àmbit nacional, l’Organització Espanyola pel Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI), i d’un altre d’àmbit mundial, l’International Board on Books for Young People (IBBY). Dins del CLIJCAT hi ha representats diferents col·lectius, com ara l’Administració Pública, el Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. També hi ha representants el gremi d’escriptors, del d’il·lustradors, del de llibreters i del de bibliotecaris.
Quines són les activitats més destacades d’aquest Consell?
Les activitats que fem són moltes i diverses, però el més important és que som un col·lectiu que vetlla, s’interessa, vol promoure i apropar el llibre als infants i joves. És una preocupació que ens uneix a tots, tant des de la indústria, com de l’àmbit de l’escriptura i la creació. Es fan activitats com el Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, el projecte Municipi Lector o el Premi Protagonistes Joves i el Premi Atrapallibres. El CLIJCAT és, sobretot, una unió de voluntats professionals treballant en favor del llibre.
És vicepresident d’IBBY. Quina és la tasca d’aquest organisme i com la valora?
He estat quatre anys treballant dins l’IBBY i com a vicepresidenta hi he estat dos. A títol personal, ha estat una de les col·laboracions més satisfactòries. Ha sigut una experiència francament molt satisfactòria perquè palpes la dimensió que el llibre infantil té a nivell mundial. Jo visc a Barcelona i sóc bilbaína, això fa que tingui una visió de la societat determinada. Quan veus altres realitats socials, altres països, pots tenir una visió completament diferent. Veus la importància de la tasca de portar el llibre als infants i joves. Hem treballat en projecte d’Afganistan, Palestina, Haití on no tenen res i l’únic que els manté la brillantor als ulls són els llibres. Això et canvia la vida. Aquest ha estat un gran descobriment que he tingut amb aquesta experiència internacional.
Un dels majors reptes que té el sector del llibre és els baixos nivells de lectura.
Sí, és així. Per això des del CLIJCAT hem realitzat un estudi del nivel de lectura a l’any 2010. Ens vam trobar que, tot i haver millorat la situació des de l’època del Franquisme, hi començava a haver alarmes. Aquestes alarmes són de certa complacència. És com dir ara ja som lectors i ja tenim dominada la lectura, ja no cal fer res més. Doncs bé, veiem que l’hàbit lector s’està abandonant, especialment per part dels joves. Això és molt perillós. No sóc pessimista, només hem de veure que està descendint el nivells de lectura. A més, els joves els falta una cosa molt important que és el temps. No tenim temps de fer pauses. La lectura requereix temps, esforç i silenci.
Vostè creu que actualment hi ha un concepte de lectura nou. Ens en pot fer cinc cèntims?
Estem vivint una autèntica revolució en el sector editorial, un sector que no patia canvis quasi des de la descoberta de la impremta de Gutenberg. Sempre és un repte que en la teva feina es presentin novetats. Estem creant lectors de molts tipus, però hem d’anar en compte. Hi ha tantes possibilitats i tantes finestres a la cultura que al final ens estem quedant amb microcàpsules sense aprofitar-ho al màxim. A més, ens falta el temps per gaudir-ne. Hem d’anar en compte també de no deixar-nos rrossegar pels diferents aparells i ens oblidem de l’essència: llegir i aprendre. Hem d’educar als joves i guiar-los en aquesta multiplicitat de finestres. Si no ho fem, els joves no sabran degustar el plaer de la cultura.
Com a editora, creu que es fa bona literatura infantil i juvenil en el nostre país?
Sí, rotundament sí. El que passa és que es publica molt i com que hi ha molts llibres, hi ha de tot. Tot i això, a mi no em sembla dolent. En aquest país hi havia un gran retard i una falta de gèneres, de diversitat d’estils, etc. Hi ha d’haver de tot: llibres de ficció i de no ficció, llibres-joc i llibres literaris... Teníem una gran carència i avui aquesta està coberta. El que passa ara és que hi ha molts llibres i ens falten guies per a saber-nos orientar en aquest maremàgnum. Els adults hem de vetllar perquè els nostres infants i joves puguin tenir criteri per saber escollir.
A l’editorial Edebé, heu introduït els llibres per adults. Per quin motiu?
Ja fa un temps que treballo d’editora i he pogut observar que l’etapa de la vida que es considera jove a una persona s’ha allargat. Cada cop els llibres destinats als joves anaven a lectors de més edat. Aquest fet ens va portar a reflexionar i obrir el nostre ventall de llibres cap als adults. Quan et dirigeixes a un públic infantil, cal tenir una sèrie de precaucions, que no calen amb altres tipus de públic. Per tot això, des del grup Edebé s’han començat a oferir obres per a majors de 18 anys. Ara, fins i tot, tenim feedback de lectors de 30 anys perquè cada cop s’allarga més la joventut i a aquests lectors se’ls ha de donar un altre tipus de literatura d’acord amb les seves necessitats i amb un grau de complexitat més elevat.
També esteu fent un esforç per a posar-vos al dia amb les noves tecnologies.
Sí, efectivament. Com a editors ens estem posant al dia i estem acceptant aquest nou repte. Estem en un moment fascinant al qual ens hem d’anar adaptant. Hem d’aprendre el nou concepte d’editor digital. Sabíem molt de paper, de tipografies, de gramatges, de disseny, etc. Ara hem après dels nous formats i les noves tecnologies. Estem fent proves i veient els resultats de com s’està comportant el lector digital.
No hi ha una certa por que el llibre digital tregui lectors al llibre de paper?
Hi ha gent que sí que té por, però penso que no se n’ha de tenir perquè nosaltres som transmissors de continguts i, tant d’una manera com de l’altra, ho hem de continuar sent. A més, em dóna la sensació que es mantindran tots els formats. No és el mateix veure un quadre en un museu, que veure una reproducció. Amb els llibres passarà el mateix. En el futur, hi haurà lectors que només llegeixin en digital, d’altres només en paper i d’altres que els serà indiferència. El que haurem de veure és quins percentatges ho fan amb cada un dels formats, poder ajustar la producció i adaptar-nos. Els continguts són molt importants, per això hi ha d’haver uns editors que els tractin i els puguin oferir als lectors. No podem deixar els continguts en mans del sector tecnològic. L’editor és aquell lector que dóna un segell de qualitat al llibre de cara els lectors.
Què ha de tenir una bona novel·la de literatura infantil i juvenil?
Aquesta és la pregunta del milió (riu). Actualment el perfil de lector, és un lector que té poc temps, així que penso que és important que el llibre l’enganxi des de la primera línia. Ha de ser un llibre atraient perquè si no el lector abandona de seguida la lectura. L’ha d’enganxar i després aconseguir mantenir l’interès del lector per arribar fins a l’última pàgina.