Enderrocament de Can Rocamora
¿ És delicte penal l’enderrocament de Can Rocamora ?
En l'edició del periòdic “L’ECO de SITGES” publicat el dia 4 de març de 2.011 s'informava als lectors, amb un gran titular imprès en la seva portada, que “La fiscalia arxiva la denúncia contra la reforma dels museus”. A les pàgines interiors de l'al·ludida edició es podia llegir l'article de premsa, al que es refereix aquest titular, en el qual s'exposava que la PLATAFORMA SOS SITGES va formular una denúncia davant el Fiscal de Delictes Urbanístics i contra el Patrimoni Històric en relació a la reforma dels museus Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel Mar de Sitges. En aquest article també es deia que “El fiscal ha estimat que no hi ha delicte, i per tant, és tanca així la via penal”.
Estic en desacord amb tan contundent afirmació perquè la via penal no solament no s'ha tancat sinó que ni tan sols s'ha obert en l'àmbit judicial. Únicament quedaria tancada la via penal en els supòsits que es dictés per un jutge o un tribunal, sentencia judicial de sobreseïment o bé sentència, produint-se d'aquesta manera el que en termes jurídics es denomina l'excepció de cosa jutjada, suposats que no concorren en el present cas. Per tant, estant com he exposat la qüestió, qualsevol partit polític de Sitges interessat en la conservació i defensa del patrimoni històric del nostre poble podrà formular directament davant els jutjats denuncia o querella exercitant l'acció popular.
No obstant això, analitzant la qüestió de fons, estic d'acord en què no s'ha incorregut en la comissió de cap delicte urbanístic doncs llegint els articles 319 i 320 del Codi Penal, que són els que tipifiquen el delicte urbanístic, es constata que difícilment es podrà constatar la comissió de tal delicte. Però, en la web de la PLATAFORMA SOS SITGES i llegint el seu contingut pel que fa als museus del nostre poble, entenc que la preocupació d'aquesta agrupació no és que es produïssin requalificacions del sòl no autoritzables o concessions de llicències irregulars sinó intentar evitar que es produís el que finalment es va produir: l'enderrocament de l'edifici històric Can Rocamora (conservant-se tan sols la façana del carrer Fonollar). És a partir d'aquesta acció d'enderrocament, que es va cometre durant el mes de novembre de 2.010, des de la qual s'ha de debatre si s'ha comès delicte, no urbanístic sinó contra el patrimoni històric, doncs l'article 321 del Codi Penal ordena el següent: Art. 321 “Los que derriben o alteren gravemente edificios singularmente protegidos por su interés histórico, artístico, cultural o monumental serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años, multa de doce a veinticuatro meses y, en todo caso, inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a cinco años”.
L'edifici històric Can Rocamora (que durant uns anys va ser propietat del pintor Ramón Casas) està integrat en el casc antic de Sitges, el qual va ser declarat conjunt històric-artístic per Decret publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat el dia 1 d'agost de 1.972 (BOE nº. 183). Com encertadament defensa la PLATAFORMA SOS SITGES en la seva web, la declaració legal de conjunt històric-artístic és una figura jurídica que atorga a aquest conjunt el nivell màxim de protecció, fins i tot amb lleis penals. L'enderrocament en el mes de novembre del passat any de l’edifici Can Rocamora es va cometre durant l'execució del projecte de l'administració pública que s'anunciava com de “restauració”, “condicionament” i “remodelació” del conjunt d'edificis del Museu Maricel Mar, Can Rocamora i Museu del Cau Ferrat, però “enderrocament” no és sinònim de restauració, condicionament o remodelació. Evidentment que si els partits polítics de Sitges consenteixen impassibles l'enderrocament de Can Rocamora, per edificar una construcció vidrada que transformarà radicalment la façana litoral del casc antic, no tindrà cap utilitat de protecció la declaració de conjunt històric-artístic que l'any 1.972 es va reconèixer al casc antic de Sitges perquè semblants agressions al patrimoni històric es podran repetir en un futur; alguna cosa impensable en altres municipis com, per exemple, Barcelona doncs recordem el conflictes que es va deslligar quan es va voler construir sobre les ruïnes soterrades de l'antic Mercat del Born.
Segons el Butlletí Oficial de l'Estat de 17 de desembre de 2.009 (BOE nº. 303) l'import total del pressupost de l'al·ludit projecte ascendeix a més de 9 milions d'euros. En temps de crisi, en els quals al ciutadà ens pugen els impostos i les taxes i ens redueixen els serveis, no és de rebut gastar semblant fortuna en projectes que no solament no aporten un major benestar per als veïns de Sitges sinó que agredeixen el nostre patrimoni històric i, per això, la nostra identitat com a poble. Els veïns del nostre poble tenim altres prioritats més necessàries per al benestar general que l'enderrocament d'edificis històrics per construir uns altres amb aparença de naus espacials.
Cal recordar les constants molèsties que venim sofrint des de l'any 2.007 en la comunitat de veïns, de 24 habitatges i famílies, del carrer Sínia Morera, nº. 3 per causa de la instal·lació d'una barana de ferro que provoca elevats nivells de contaminació acústica i risc de despreniments de plaques de ferro oxidades sobre els transeünts respecte de la qual el govern municipal socialista de Sitges ha ignorat els consells del Síndic de Greuges de Catalunya durant els anys, 2.008, 2.009 i 2.010. Però en les properes eleccions municipals els ciutadans de Sitges tindrem l'opció de votar a un govern municipal que, com l'actual, en comptes d'invertir en el benestar dels seus ciutadans ho fa per transformar els nostres edificis històrics en edificis futuristes o bé donar l'alternativa a un altre partit més compromès amb les necessitats de la població.