Joan Sanz, actor i escriptor.
Veu del personatge Vegeta de Bola de Drac
“Doblar veus és una professió apassionant, però molt dura” El 19 de setembre va començar Bola de Drac Z Kai al canal 3XL de TV3 “He començat a escriure un llibre a mitges amb en Xavier Gabriel, fundador de la Bruixa d’Or de Sort” Joan Sanz té 52 anys, és fill d’Olesa de Montserrat i resident a Collbató des de l’any 1984. Al llarg de la seva vida ha realitzat diverses activitats relacionades amb el món de la comunicació i els mitjans, però reconeix que cap l’ha marcat tant com ser una de les veus de la sèrie Bola de Drac. Ara, vinc anys després de la seva estrena, TV3 recupera aquesta sèrie mítica.
Com vas aconseguir formar part de la sèrie?
Vaig ser actor de doblatge durant deu anys, i em vaig especialitzar en doblar veus d’animació. Bola de Drac en aquell moment va ser una feina més, com qualsevol altra; aleshores ningú s’imaginava que seria tan popular.
Vas participar en altres sèries de l’època?
Sí, en diverses: Músculman, Capità Planeta, Els Barrufets, Lamú, Dr. Slump, Les Tortugues Ninja, Tintin, Belluguets…la llista és llarga.
Què té d’especial Bola de Drac?
Compta amb milers de seguidors que asseguren que la sèrie ha marcat la seva infància. No cal buscar-hi més explicació; és una qüestió sentimental. De fet, TV3 l’ha recuperat perquè ha rebut nombroses peticions a través de les xarxes socials.
Participes en el doblatge de Bola de Drac Kai?
Sí, perquè TV3 volia conservar les veus originals; en els casos que fos possible, és clar, perquè hi ha actors que ja són morts. Jo vaig deixar el doblatge fa onze anys però m’he reenganxat temporalment.
Doblar sembla una professió molt vocacional, per què la vas deixar?
És una professió apassionant, sí, però al mateix temps molt dura; no en el sentit físic sinó psicològic. És llarg i complex d’explicar. Fins i tot tinc un llibre escrit sobre aquesta qüestió, es titula ‘Manguta’.
L’has publicat?
De moment, no. El vaig escriure fa anys i el vaig guardar en un calaix. Ara, però, sembla que tinc alguna possibilitat perquè em representa una agència literària força respectada al món editorial, la Sandra Bruna, i ella m’ha valorat positivament el text.
Què has fet des que vas deixar el doblatge?
M’he centrat més en l’escriptura. Alterno feines de redactor freelance per a un parell d’institucions, amb el desenvolupament de projectes propis. He escrit diversos guions de llargmetratge, tres dels quals han estat produïts i emesos per TV3. En aquests moments estic escrivint una novel•la llarga, que també ha estat molt ben valorada per la meva agent; una fàbula política ambientada a Catalunya, que arrenca al segle XVII i finalitza el 2020. A part d’això, he començat a escriure a mitges amb en Xavier Gabriel, el fundador de La Bruixa d’Or de Sort. Fem llibres de creixement personal; fa pocs dies n’hem acabat un que es titula NO i NO; és un tractat pràctic sobre l’art de saber dir NO a tot allò que no ens convé. Comptem poder-lo presentar de cara a l’any vinent, més que res perquè ell n’acaba d’editar un en solitari titulat Res no és impossible, amb editorial Alienta, del Grup Planeta. Tenim més propostes de cara al futur, el tema del creixement personal dóna bastant de si, ara mateix és un gènere emergent. Aquesta és, en resum, la meva activitat.
I per acabar, per què tens una imatge d’en Vegeta al teu estudi?
Perquè és un record de gran valor i perquè en Vegeta és un lluitador, el súperguerrer més gran de tot l’Univers, com ell mateix es defineix. La seva imatge em recorda que en aquesta vida cal lluitar molt per poder viure professionalment d’allò que t’agrada.