Josep Pallach i Carolà (Pere Meroño)
el líder socialdemòcrata Josep Pallach i Carolà (Figueres, 1920, l’Hospitalet de Llobregat, 1977), Jordi Pujol en va dir: “Haig de reconèixer que si Pallach hagués estat candidat en 1980, a la Generalitat de Catalunya, pels socialistes, ell seria president i jo, no”. Una nova biografia, en parla (...)
Nascut el 1920 a Figueres, Alt Empordà, Pallach fou un jove comunista heterodox en els rengles del POUM, durant la guerra hi va haver de fugir per cames, i fer-se clandestí, davant la persecució propiciada pel PSUC, el nou partit unificat de les esquerres.
Després de la derrota de la Guerra, s’instaura una dictadura militar feixista a Espanya i Catalunya, Josep Rovira, Pallach i altres dirigents refunden el POUM en clau socialista; neix el 1945 el Moviment Socialista de Catalunya-MSC.
Quan és a Sant Adrià de Besòs, el Barcelonès, per reunir-se clandestinament, és detingut per la policia. Empresonat a Salt, Gironès, protagonitza una espectacular fuita de pel·lícula.
Home fort del MSC, Pallach disputa la presidència de la Generalitat a Josep Tarradellas, a través de la persona de Josep Serra i Moret, quan cedeix el pas, els anys 50, el president Josep Irla.
Amb excel·lents lligams amb els socialistes alemanys, suecs, austríacs, israelians, francesos... Pallach obté un ampli reconeixement internacional i viu, alhora, el seu moment més difícil: la forta crisi interna i l’esclat del MSC. La majoria de militants de l’interior, liderats per Joan Reventòs i Raimon Obiols, més propers als comunistes del PSUC, i ell, partidari de bastir un gran partit socialdemòcrata moderat i d’àmplies fronteres, i allunyat dels comunistes, parteixen peres.
Pallach, més sol que mai, és destronat del liderat socialista i comença una llarga travessa en solitari.
A principis dels 70 torna a Catalunya, i mentre es guanya les garrofes fent de professor universitari –el seu ofici de sempre-, construeix noves formacions socialistes. El gener de 1977, pateix una crisi cardíaca, a Girona, que li costa la vida quan és a les portes de la residència sanitària de Bellvitge –a les comarques gironines no hi havia, llavors, unitats coronàries-.
Mancaven cinc mesos per les primeres eleccions democràtiques. Amb Pallach, va desaparèixer l’home que va poder regnar, un molt probable cavall guanyador, un líder carismàtic i intensament catalanista.
Per alguns, entre els que m’hi compto, fou el millor i més important líder socialista que ha tingut mai Catalunya.
. Josep Pallach 1920/1977. Pere Meroño. 78 planes. Edita: Fundació Josep Irla. Barcelona. 2009.