Fonts de Viladrau
hem tornat a passejar per les fonts
Tot va començar a l’estiu 2010. Feia 40 anys que estiuejàvem al poble, i creiem que ens coneixem la contrada molt bé. Però la veritat és que sempre anàvem d’excursió als mateixos indrets: a la font de l’Oreneta, al Castanyer de les Nou Branques, a l’Erola, a Matagalls... bonics llocs tradicionals. Però un dia de juliol el meu fill petit em va preguntar quantes fonts hi havia a Viladrau, jo vaig ràpidament contestar que 25 ó 30, però sabia que n’hi havia més, però quantes més, i a on? Hi havia noms de fonts que havia sentit dir, però que no havia anat mai.
Així fou com que aquell juliol 2010 vàrem començar a buscar quantes fonts hi havia al poble. Primer va ser molt fàcil, vàrem visitar totes aquelles que ja coneixíem, però amb la mirada crítica, escrivint totes les dades que en podíem apreciar, les llegendes que de petit ens havien explicat, etc... Vam repassar totes les fonts que hi ha enumerades a la llista de darrera de la pedra de la font de la Plaça Major; vam repassar les excursions “pintoresques” que hi ha descrites en el mural enrajolat del carrer Arbúcies. Vam preguntar a la gent del poble que en sabia de fonts, a Lluís Calm, a Ramon Oriol, a Miquel Vila, a Jaume Boadas, etc... Vam rellegir el llibre de Viladrau de la Margarida Feliu (i altres) dels Quaderns de la Revista de Girona; i el de les 111 fonts del Montseny d’en Lluís Pagespetit. Repassàrem les monografies dels Amics del Montseny; i vam mirar la pàgina web dels Amics de l’Aplec de Matagalls.
A finals d’estiu ja teníem una bona llista de fonts, potser unes 80. En seguida ens vàrem adonar que calia fer una primera classificació, entre fonts existents i fonts perdudes. Aquestes darreres son les que, tot i que estan identificades en bibliografia vària, i que parlant amb gent del poble en donen fe, a dia d’avui no existeixen. Com la font de l’Erola, la de la Merleta, la dels Capellans, etc... D’altres havien estat reconvertides en pous, com la font de l’Aranyó o la de l’Hereu.
Durant l’estiu, amb la nostra colla d’amics, havíem trepitjat molt de bosc, però havíem esgotat ja les vies directes de coneguts per a descobrir totes les fonts de Viladrau. Aleshores es quan ens vàrem adonar que calia usar les xarxes socials. Al setembre vàrem muntar el Grup d’Amics de les Fonts de Viladrau al facebook, primer nosaltres, però de seguida es va anar apuntant gent. La majoria eren coneguts de coneguts. Però també vam poder conèixer gent que ens va aportar moltíssim coneixement, en Xavier Burcet, en Quim Bosch, en Jordi Perera, etc... I durant tota la tardor i l’hivern del 2011 vàrem anar organitzant pel facebook sortides per a veure les fonts.
Just a la primavera teníem ja pràcticament visitades totes les fonts existents, i visitats els paratges d’allà on tenien que estar les fonts perdudes. Sols se’ns resistien la Font d’En Vila, Font Sevallar i la Font de l’Escot. Havíem anat dues o tres vegades en la cerca de cada d’una d’elles, però fins l’estiu no vam poder trobar-les. Tot el que anàvem aprenent ho hem anat escrivint, amb la idea de poder fer un llibre per posar a l’abast de tothom aquest material, amb les llegendes, les històries, les poesies... associades a cada una de les font.
A l’estiu 2011 hem tornat a passejar per les fonts, però ara ja érem molt més. El grup de les Fonts de Viladrau del facebook ha arribat a quasi 400 membres, i algunes de les excursions que hem organitzat hem arribat a ser una bona pila, com la d’aquest estiu al Matagalls per la Font de Llops i Mosquits, o la del setembre a la Font de les Tres Roses i Viladrau Vell. Aquesta tardor encara hem pogut descobrir una darrera font, la del Sot de les Bruixes, i hem caminat per bells paratges en busca d’altres fonts perdudes, la Font Bundosa, la de la Batadella, la de la Blada.....
Qui sap que ens depara aquest 2012. Trobarem algunes de les fonts perdudes? La Font del Grèvol? la de la Força? la de Tornès? Traurem l’entrellat d’alguns misteris com el de la font de Sant Segimon? Aconseguirem financiació per publicar el nostre llibre? El que es segur és que nosaltres continuarem fruint de les fonts, de la seva aigua fresca, dels bells paratges, i dels nous amics entre els que esperem que us trobeu vosaltres.