Ricardo Orozco
Flors de Bach
Ricardo Orozco va néixer a València l’any 1956. Es va llicenciar en Medicina el 1982 a la Universitat de Barcelona. En aquesta època la seva inquietud el va conduir cap a l’estudi de diverses disciplines, i durant alguns anys va compartir la seva professió de metge general i d’urgències amb teràpies naturals, en especial la Teràpia Floral del Dr. Bach.
L’any 1990, juntament amb altres terapeutes de Barcelona, participa en el ressorgiment de la teràpia floral. L’any 1993 va ser cofundador de SEDIBAC, societat per l’estudi i difusió de la Teràpia Floral del Dr. Bach de Catalunya, associació de la qual es president.
Docent en diversos post graus a la universitat Ramon Llull de Barcelona i Rovira i Virgili a Tarragona.
Diplomatures a les universitats de Santa Clara, Matanzas i Cienfuegos a Cuba. Participa com a ponent en congressos a Cuba, Mèxic, Benalmadena, Madrid i Barcelona. Dirigeix el centre ANTHEMON, a Barcelona des de l’any 1993, on dona cursos de formació, conferències i seminaris d’especialització, juntament amb altres col·laboradors. Dóna cursos i conferències a altres ciutats espanyoles i italianes. No para d’investigar, escriure i compartir.
Relació de llibres escrits:
Flores de Bach, manual para terapeutas avanzados.
Flores de Bach, diagnostico diferencial entre esencias, juntament amb Clemente Sánchez.
Flores de Bach, manual de aplicaciones locales.
Intel·ligència emocional i flores de Bach, juntament amb Boris Rodríguez.
També podeu adreçar-vos a Anthemon o Sedibac, on trobareu, estudis i articles de gran interès.
Avui, a l’espai de Flors de Bach, estic molt contenta per poder-vos presentar al Mestre i Terapeuta Floral, Ricardo Orozco, un crack en la matèria i excel·lent conversador.
Pausat – Actiu, en equilibri
Amb el seu posat tranquil i relaxat se’m fa difícil assimilar tanta activitat. Però al llarg de l’entrevista ho vaig entenent. És un bon comunicador i la seva capacitat de treball es basa en la bona organització i en la coordinació del seu equip.
Com que ja hem fet la presentació i la relació dels treballs publicats per consultar m’agradaria que expliquessis altres coses.
Et vas llicenciar en medicina, com va ser el canvi o el procés fins arribar a dedicar-te completament a la Teràpia Floral de Bach?
No va ser un canvi, va ser un procés. Durant alguns anys vaig compartir les dues activitats i va ser a partir del 93 que vaig dedicar-me més a la Teràpia Floral; va ser un procés natural.
Creus que és una teràpia complementaria o funciona bé per sí sola?
Moltes vegades funciona sola, per exemple en persones que tenen problemes determinats de conducta o de personalitat. En aquests casos funciona molt bé sola.
I quines teràpies creus que poden ajudar a la floral com a complement?
Bé, tot el que una persona fa de més, pot ser positiu, podríem dir que la psicoteràpia és una gran ajuda.
La Teràpia Floral, pot anar sola, pot utilitzar complements, però també pot ser el complement o la alternativa a altres teràpies?
Les flors no suplanten la acció de la medicina al·lopàtica, sinó que poden ser un bon complement. Cada vegada anem més cap a una medicina d’integració entre diverses disciplines. Així, hi ha persones que ho prenen en un sentit complementari i altres en un sentit alternatiu. Depèn de cada usuari. Sovint venen a consulta pacients que està fent medicina al·lopàtica o homeopatia, per exemple, i altres no. És una lliure elecció de cadascú.
De vegades hi ha poca informació i això crea confusió entre possibles clients-pacients a l’hora de buscar consulta, com ho veus?
Com sempre, és qüestió d’informació. S’ha de distingir entre donar i prendre flors o un procés terapèutic que és una cosa diferent. Quan parlem de procés terapèutic parlem d’un marc adequat, visites pautades, tomes pautades, objectius terapèutics i amb un sistema diagnòstic fiable. Aquestes són les coses que ens poden orientar cap a un terapeuta fiable.
Quines tècniques de diagnòstic utilitzes, l’entrevista o t’ajudes d’algun altre sistema?
La majoria de terapeutes, sobretot els que estem associats a Sedibac, utilitzem l’entrevista, l’escolta activa, la conversació terapèutica com a mètode més fiable per establir un vincle terapèutic cordial. Però per tot això cal formació en tècniques d’entrevista i comunicació per tal que la teràpia funcioni positivament.
Anthemon i Sedibac
El centre de formació Anthemon gaudeix d’un merescut prestigi com a resultat del treball realitzat en tots aquests anys. Segueix en contacte amb els seus alumnes?
Sí, i tant! Molts em consulten casos pel correu electrònic però també participen quan fem reciclatges o formacions que anem fent.
I també a través de Sedibac, per intercanviar experiències o perquè els més avançats compartiu els vostres resultats?
Sí, en aquest moment a Sedibac som uns 600 associats, no només de Catalunya, sinó de la resta de l’Estat. Estem publicant una revista sobre temes d’interès, investigacions i resultats en Teràpia Floral. També organitzem activitats i formació amb l’objectiu de mantenir el col·lectiu cohesionat i facilitar els intercanvis d’experiències i mantenir contactes.
Regulació
Com està actualment el procés de regulació de les teràpies naturals?
Actualment està parat. Hi ha un grup de treball que està recollint informació d’associacions com Sedibac, però de moment seguim sense regular. Fa un parell d’anys l’intent de regulació per part de la Generalitat va ser impugnat. A partir d’aquí sembla que la regulació tingui que ser a nivell estatal. Però sembla que no serà una cosa imminent.
I quin creu que és el principal problema?
Jo crec que un dels problemes és la complexitat que hi ha entre els diferents col·lectius. És molt complexe abarcar totes les teràpies naturals perquè són moltes i diferents. Un altre problema són les pressions de col·lectius com el col·legi de metges i els fisioterapeutes, entre altres, que també tenen determinats interessos. És un tema molt complicat.
I en general, com està la Teràpia Floral a altres països?
Depèn, també és complicat perquè cada país té la seva normativa, a Europa no hi ha una normativa general per prendre com a referència. Hi ha països com Itàlia que ho tenen com aquí que està tolerat, però no regulat. En canvi a Suïssa hi ha cantons que està regulat. No conec massa bé la situació d’altres països.
I a Cuba, que coneixes bé, com està la situació?
A Cuba no existeix la medicina privada. Així un sanitari que tingui la formació de Teràpia Floral pot utilitzar-la en la seva consulta. Hi ha molts hospitals que tenen una unitat de Teràpies Naturals en la que tenen Acupuntura, Homeopatia, Teràpia Floral, depenent de cada centre. Hi ha una bona coordinació entre hospitals a nivell nacional, tenen diplomatures, s’estudia a la universitat, en aquest sentit estan molt ben organitzats. Bé, també hi ha algunes reticències però concretament a la universitat de Santa Clara, que és a la més important a nivell nacional, la facultat de Psicologia, té la diplomatura de Teràpia Floral; podem dir que en aquest sentit estan fent un bon treball d’investigació i difusió.
Com veus que cada vegada hi hagi més personal sanitari aprenent teràpies naturals i concretament la floral?
És cert i ho veig bé. Encara que no estigui integrada a la red publica, a nivell individual, s’utilitzen aquestes tècniques a les consultes privades i en algun cas també a la sanitat pública. Per exemple, al CAP de la Sagrada Família es pot accedir a teràpies naturals de forma privada a través d’infermeria. Segueix essent una formació no reglada tot i que al col·legi d’infermeres s’han donat mòduls de Teràpia Floral i també en algunes universitats, en forma de postgraus.
En general creus que hi ha una tendència a medicalitzar la salut?
Sí, per exemple la por i l’estrés que genera és una de les principals causes de malaltia; però, en principi, no estàs malalt, tens un símptoma. Com a prevenció i tractament s’ha de tractar la causa, no cal medicalitzar. En casos d’hipertensió i excés de colesterol, per exemple, s’hauria de saber si els tractaments que es donen, milloren la salut de la població. En realitat crec que hi hauria d’haver un periodisme d’investigació que qüestioni algunes afirmacions. En el cas de la grip A, si no arriba a ser per Internet, s’hauria convertit en una manipulació històrica. La premsa pressionava per la vacunació quan només un 10 per cent dels metges van vacunar-se. Si els metges no es vacunen, és que està passant alguna cosa estranya. La pròpia OMS es va veure obligada a fer una investigació interna perquè la cosa no quadrava; hi havia dubtes sobre els interessos que havia mogut tot el tema de les vacunes. Però això no deixa de ser un fet ocasional si ho comparem amb tots els protocols preventius que representen un dineral i que en algun lloc deu anar a parar. Són trames molt complicades.
Projectes
Quins projectes tens actualment?
Bé, ara he acabat un projecte molt interessant que és un llibre que parla de les característiques psicodinàmiques de les flors i que sortirà per Sant Jordi. D’aquí 15 dies vaig a donar un curs a Itàlia. Allà hi ha molt de moviment i com que em van traduir tots els llibres a l’italià hi ha molta gent interessada. També hi ha la participació a Biocultura el mes de maig. Desprès seguirem amb els programes formatius, seminaris i conferencies. I també preparem un altre congrés per l’any que ve, aquí a Barcelona.
Bé, moltes gràcies per dedicar-nos aquesta estona i per la extraordinària dedicació a la Teràpia Floral tant a nivell d’investigació, formació i difusió.