Entrevista a Thubten Wangchen


 
 

Sovint associem el Tibet amb el món del budisme, els lames, la meditació, el pacifisme... però malauradament no coneixem la seva realitat actual, ni l'estat dels drets humans en aquest país situat en l'anomenat "sostre del món". Des de la invasió xinesa del 1959, el Tibet va perdre la seva independència que, fins aquesta data, comptava amb una història de més de dos mil anys. Sota el domini xinès, 6 milions de tibetans pateixen actualment una greu situació que vulnera els més elementals drets humans, a part dels milers d’exiliats que viuen principalment a la Índia i el Nepal. El monjo tibetà a l'exili i director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, Thubten Wangchen, va fer dimecres passat una interessant conferència a la biblioteca de Calella, on va explicar sense embuts la situació real del Tibet, ben allunyada dels recurrents estereotips.
En l'inici de la seva xerrada, Thubten Wangchen va recordar que el Tibet no existeix políticament com a país des de l'any 1959, quan l'exèrcit xinès els va envair. Durant l'ocupació, més de 1.200.000 de tibetans van morir assassinats, entre ells la seva pròpia mare. El seu pare, germans i ell mateix, van salvar la vida gràcies a que varen poder fugir al Nepal. Va explicar que, en l'actualitat, ja viuen en el Tibet uns 8 milions de xinesos, 2 milions més que els propis tibetans, en una superfície de gairebé 5 vegades Espanya. "Actualment som una minoria en el nostre propi país", va comentar. Malgrat que oficialment el Tibet és considerat com una regió més de la Xina, el monjo budista va dir que això no els preocupa. "Som tibetans, no xinesos", va assegurar. Per il·lustrar-ho va explicar que la llengua tibetana i la xinesa no comparteixen ni tan sols una lletra del seu alfabet. En la seva xerrada, el lama va afirmar que no vol menysprear els ciutadans xinesos, dels que també considera que pateixen molt. Va Manifestar que la situació actual dels tibetans és molt greu. A l'igual que passa a la Xina, no hi ha llibertat religiosa, ni drets humans, ni llibertat d'expressió,... En l'actualitat, tot el món parla de la Xina però pocs es preocupen del Tibet. Més de mil milions de xinesos són un mercat massa important, i els diversos governs mundials no volen estar malament amb una potència tan poderosa. A més, en el darrer any les coses s’han agreujat a causa de la inauguració, el juliol de 2006, d’una línia de tren que uneix Pequín amb Lhasa, la capital tibetana. El govern xinès va proclamar que aquesta nova comunicació milloraria les condicions de vida dels tibetans. Res més lluny de la realitat. Aquest nou mitjà està provocant una vertiginosa colonització del país. En menys d'un any, dos milions més de xinesos s'han establert al Tibet, on estan més ben retribuïts. Alhora, els professionals nouvinguts venen amb títols oficials sota el braç i van desplaçant als propis treballadors tibetans, que no poden acreditar cap titulació, com mai no han tingut. En aquest procés, cada dia arriben en tren milers i milers de nous treballadors xinesos, però també delinqüents, prostitutes,... El Tibet és actualment un país ple de xinesos on hi ha bars, karaokes, comerços, prostitució, ... fins i tot hi ha qui ofereix gratuïtament tabac i alcohol als menors per viciar-los. Malgrat tot, Wangchen va insistir que no vol parlar malament dels xinesos, sinó limitar-se a explicar la realitat dels fets. Actualment en el Tibet hi ha molt pocs monjos que, a més, han de demanar permisos especials per poder-ho ser. El simple fet de tenir una fotografia del Dalai Lama és un delicte castigat amb presó. També va explicar que el presoner polític més jove de la Història és precisament un nen tibetà que, amb només 5 anys, va ser segrestat juntament amb tota la seva família pel govern xinès. Segons va afirmar, es tracta de la reencarnació d'en Panchen Lama, el segon lama en dinastia, a qui el propi Dalai Lama va reconèixer. El passat mes d'abril, va complir 18 anys i encara ningú no sap on el té amagat el govern xinès. Thubten Wangchen va recordar que, fa uns anys, ell mateix va visitar el Tibet amb una falsa nacionalitat nepalí i es va fer passar per guia d’un grup de turistes espanyols. De seguida, el van detenir i el varen amenaçar de mort varies vegades. Els xinesos ja coneixien amb antelació la seva entrada al país, possiblement informats pel consolat. Fins i tot, li van ensenyar una foto seva on apareixia juntament amb el Dalai Lama, en una visita que els va dispensar el papa Joan Pau II, a Roma, un any abans. Afortunadament se’n va poder sortir, sent expulsat del Tibet, tot gràcies a que els va poder convèncer que el grup que acompanyava eren importants banquers i polítics espanyols, cosa que en realitat no era així. És una mostra més de l’evident i ferri control, vigilància, escoltes telefòniques, càmeres,... que practiquen sistemàticament els xinesos sobre els tibetans. Malgrat tot, també va voler destacar que el seu és un país molt ric en mines d'urani, or, ferro, bronze. Disposa de boscos, muntanyes (Everest, Himalaya) i rius molt importants (on neix el Ganges, entre d’altres). Va informar anecdòticament, que el conegut ós panda és originari del Tibet, no pas de la Xina com es comenta sovint. En l’aspecte estrictament religiós, va manifestar que el budisme creu en la reencarnació. L'ànima, després de la mort, passa a un altre cos diferent. Es tracte d’un procés d'evolució i va assegurar que aquesta vida és la conseqüència de les nostres vides anteriors. "La mort no és un càstig, ni un fracàs. És un procés de la vida", apuntà. Va dir que és molt important tot el que pensem, tot el que diem i tot el que fem. Per la llei kàrmica tot el que hem fet bé o malament durant la nostra vida actual, tindrà conseqüències en una vida posterior. En relació a la possible influència de la Comunitat Internacional en favor dels drets humans al Tibet, va explicar que el poder de la Xina és molt gran. Com a mostra va comentar que aquest mateix mes de maig, el Dalai Lama - que viu el seu exili a la Índia -, estava convidat pel Parlament europeu per parlar precisament dels drets humans i sobre la progressiva destrucció ecològica del Tibet, davant la presència de 58 països. La forta pressió del govern xinès sobre Brusseles va ser suficient per impedir la seva assistència a la cimera. En aquest sentit, Wangchen va informar que el proper mes de setembre està prevista la visita del Dalai Lama a Barcelona i confia que podrà venir sense problemes. Compta amb el compromís de la Generalitat i de la resta d'institucions. A més considera que a Catalunya comprenem molt bé el problema tibetà i que, fins i tot, els pot ser un referent a tenir en compte. També va explicar que el seu lider espiritual és la màxima autoritat religiosa i política del Tibet i, alhora, és la gran esperança del seu poble. "Les coses no són permanents per sempre", va manifestar. Va relatar que antigues colònies (Índia, Hong Kong, ...) finalment van aconseguir la seva independència, destacant especialment la via pacifista d'en Mahatma Ghandi. En el terreny polític, va donar a conèixer que el Dalai Lama vol parlar amb el govern xinès per a negociar una possible autonomia, deixant de banda la via independentista. L'única oferta xinesa que han rebut de moment al respecte, pretén dividir el Tibet, cosa que no poden acceptar de cap manera. Thubten Wangchen va reiterar que gràcies al Dalai Lama la cultura tibetana segueix existint i confia que finalment puguin aconseguir l'autonomia com un primer pas. Va afirmar que "som com formigues davant un gegant com és la Xina", però també va assegurar que “la identitat i filosofia tibetana segueix viva”.

Ramón Texidó