La Pau és possible
La Pau és possible, la Cultura de la Pau és un opció no només possible, sinó urgent i necessària". tenim la necessitat de prendre una actitud molt realista però a la vegada il·lusió a la seva recerca, on tots hem de ser els constructors de la Pau mitjançant els valors de Solidaritat, Tolerància, Llibertat i Justícia Social. "L'horitzó està lluny però el veiem i per tant existeix.
Ningú no sap quan arribarem però el que veritablement importa és si ens estem apropant, tenim l'obligació de construir una Societat millor.
Només cal observar l’entorn per veure que resoldre els conflictes com es feia abans ja no serveix, ens hem d'apropar a la seguretat des de una perspectiva diferent, i no contemplar que la solució als conflictes sempre passa per l'ús de la força. Aquesta visió de fer-nos creure que la violència pot ser útil per a resoldre els conflictes és l’anomenada violència cultural i en realitat busca justificar l'ús de la violència directa.
La guerra és la culminació emblemàtica de la violència. En l'actualitat cal una visió molt més complexa. La guerra és un fet social i, per tant, si la valorem des d’aquesta perspectiva, també és un fet evitable.
Prevenció i negociació són la clau.
La violència armada, al contrari del que habitualment es pensa, produeix el seu major número de víctimes a través de les armes lleugeres. Les estadístiques son esfereïdores: cada minut una persona és víctima de la violència armada i cada any prop de mig milió de persones moren, la major part mitjançant aquest tipus d’armes. Estem parlant de revòlvers, fusells, etc. això ens recorda que hi ha una màxima: quan hi ha una arma, hi ha un problema.
Els ciutadans volen la seguretat del benestar, no pas la de les armes. Aquestes, lluny de donar seguretat, signifiquen a més a més una despesa que ens priva de cobrir altres necessitats com ara la recerca sanitària i el benestar. També el fet que la gent mori de gana, és una forma de violència, l’anomenada violència estructural, hi ha tres tipus de violència existents: violència directa, cultural i estructural, formen una mena de piràmide en la que se retroalimenten entre elles en un cicle tancat.
Ramon Texidó
