Animals de companyia
Un amor sincer i desinteressat
Animals de companyia en persones d'edat avançada.
A Rita li agradava anar a buscar el pa a un forn que hi havia dos carrers més enllà de la seva casa. Mentre caminava per la vorera aquell dia tebi d'Abril, sentia un altre Abril en què la seva mare la manava a comprar una barra de quilo (quant pa es menjava abans, pensava) d'un pa boníssim que llavors feien en una fleca d'aquell barri de Mislata. Què bé era aquell pa mullat en oli ..encara s'acordava de la seva mare que l'apurava perquè es mengés més perquè estava molt flaca i sempre els seus dos germans estaven més forts que ella.
Va somriure mentre pensava quants havia plogut des de llavors. Isabel , la seva mare, feia molts anys que no vivia , ella encara sentia la seva dolça veu aquest matí mentre anava a per el pa, cal veure com la sentia aquell dia en la seva ànima solitària com una punxada .
Els rossinyols entonaven una melodia mentre ella caminava embullada en els seus pensaments.Abril!! ..La primavera la notava amb nostàlgia aquell matí. En el forn hi havia un noi de pocs anys esvalotant i gairebé la fa caure. Ella li va somriure a l'una que va notar que els seus genoll havia estat a punt de sucumbir. Fa temps que aquest genoll no està molt fina, va pensar. El seu únic fill, Eloi li havia dit: fes-li cas al metge , veu a la piscina per posar-te fort, “el Dr.Ferrer t'ho ha dit pel teu bé, mamà, ves i et trobaràs amb gent de la teva edat i alhora et posaràs millor de la teva artrosi”.
En Eloi el seu fill vivia a un altre poble a 30 Km. amb la seva esposa. Ella l´anava a veure una vegada cada 15 dies agafant un autobús i gairebé tots els dies la telefonava ell o la seva nora.
Va alçar la vista i alhora que va sentir les caderneres li va venir el rostre del seu espòs també mort feia anys. Com li feia falta aquell Abril en Manel va pensar.
Mentre tornava camí a la seva casa amb el pa, una veïna la va abordar : “Rita, has tingut alguna vegada un gosset? Rita va escoltar atentament . La filla de la veïna de pis tenia quatre cadells d'una gossa mitjana que hi havia procreat sense que els seus amos tinguessin aquest pla previst, involucrat les seves vides en un bon embolic ..en fi , volia que es quedés un d'aquests cadells.
Ella no estava disposada perquè això generava un munt de cures que ella no estava disposada a assumir. L'endemà un dels cadells, una preciosa gosseta de color canyella grasseta ,es va colar en la seva balconada a través de la terrassa i Rita es va trobar amb la seva cistella de punt buida i la gossa amb un cabdell groc en la boca i tota els altres cabdells de llana embullades entre les seves potes de tal manera que amb prou feines podia caminar de l'embolic que s'havia fet. No se sap com va ocórrer l'encanteri però mentre Rita desembolicava la llana de les seves potes algun sentiment inesperat es va instal.lar en el seu cor.
Pompa s'havia fet la propietària del cor de Rita.
Dissabte, 15 d'Octubre.
Rita passejava amb la seva gosseta , anava a comprar pa però ja havia pensat deixar-ho encarregat per anar a passejar-la i anar a recollir-ho després..Avui no podia passejar-la molta estona perquè venia el seu fill. Ja abans de sortir , Pompa ja li hi havia donat tantes llepadetes que Rita es sentia contenta en veure a més aquella mirada d'infinita gratitud perquè la seva mestressa l'anava a treure a passejar.
Rita adorava aquella manera de doblegar el cap com si es tractés d'una persona. Pompa era única per a Rita, sentia que cap altre gos podia fer tots aquells gestos que el seu can li dedicava en exclusiva.
El seu fill i la seva nora van cridar a la porta a la una. *Eloi va percebre una mare renovada, amb més energia, amb menys queixes de dolors, havia recuperats la seva alegria i notava que tornava a ser gairebé la d'abans que el seu pare morís. No l'hi va dir a la seva mare però quan van recollir la cuina després del menjar i Pompa es va posar a la faldilla de la seva mare deixant les seves orelles llargues recolzades en les mans de Rita, mentre aquesta li acariciava i somreia , va notar que aquell cadell havia fet per la seva mare tot el que ni ell ni el metge ni les recomanacions de tot el món havien assolit. La seva mare havia rejovenit d'alguna forma, Rita es sentia contenta una altra vegada.
Un animal de companyia en una persona gran aporta moltíssim més del que ens imaginem. Li dóna un afecte diferent al d'un familiar volgut però constant, sincer i desinteressat.
Mou a la persona major a tenir una activitat que de vegades ha abandonat per falta d'incentiu, li dóna el quefer necessari per combatre l'abandó d'activitats per desmotivació que sofreixen de vegades els majors: cal rentar-ho, procurar-li aliment i aigua, recollir els seus atuells, ensenyar-ho, portar-ho al veterinari.
Fa que l'amo hagi de passejar, sortir fora de casa,, passejar tots els dies ,prendre la llum solar que calcifica els seus ossos.
Mentre passeja al gos, l'ancià també és passejat,..és recíproc ....una acció arrossega a l'altra i la companyia és real.
La solitud es mitiga, l'afecte produeix un efecte antidepressiu i sedant. la il·lusió ajuda a viure . Un gos, un gat , especialment entre totes les mascotes afavoreixen d'una forma indiscutible a allò de posar “vida als anys” i no anys a la vida.