
Les aus són animals vertebrats, de sang calenta, que caminen o salten i es mantenen només sobre les extremitats posteriors, mentre que les anteriors (les ales) estan modificades i adaptades per volar, tot i que no totes volen. Tenen el cos recobert de plomes i un bec corni sense dents. La seva reproducció és ovípara, és a dir, ponen ous que coven fins la seva eclosió.
L'origen de les aus s'ha de buscar en els dinosaures carnívors bípeds del Juràssic, fa 150-200 milions d'anys. L'evolució d'aquests rèptils va tenir com a resultat, després d'una forta radiació, les aproximadament 10.000 espècies d'aus que habiten, actualment, tots els hàbitats terrestres i marins. Des del segle XVII es té constància de l'extinció de més de 120 espècies com a conseqüència d'activitats humanes i, a principis del segle XXI, són ja més de 1.200 les espècies d'aus amenaçades que necessiten esforços urgents per a la seva conservació.
Curiositats de les aus:
L'au més petita, amb poc més de més de 6 cm de longitud, és el colibrí abella (Mellisuga helenae) de Cuba i la més gran, amb gairebé 3 metres, és l'estruç (Struthio camelus), d'Àfrica i Aràbia.
Els dinosaures Archaeopteryx litographica i Avimimus portentosus, que van viure fa uns 150 i 75 milions d'anys respectivament, són els vertebrats més antics més semblants a les actuals aus (veure fotos).
Els sacs aeris constitueixen una cinquena part del volum total del cos d'un au.
La temperatura corporal de les aus és uns 7-8 graus més alta que la dels humans.
El cor d'un au batega unes 400 vegades per minut quan descansa i fins a 1.000 vegades per minut quan vola.
Els colibrís s'han d'alimentar, almenys, cada deu minuts. Liben, diàriament, el doble del seu pes corporal.
Cher Ami, un colom missatger, va perdre un ull i una pota quan portava un missatge durant la I Guerra Mundial. Cher Ami va ser distingit amb la Creu al Servei Distingit. La seva pota va ser substituïda per una de fusta.
L'única au verinosa coneguda és el pitohuí de Nova Guinea. El verí es troba a la seva pell i a les plomes.
Informació, parcialment, de Wikipedia i del llibre Everything you never learned about birds de R. Rupp (1995).
Grup de Natura PARUS