Les àligues
en deserts, selves, pantans i boscos.
Quan pensem en les àligues, pensem en grans aus. Per això ens sorprendríem en descobrir que hi ha àligues de totes les mides. Des de la petita àliga calçada australiana (Hieraaetus morphnoides) fins a la majestuosa harpia (Harpia harpyja).
Qualsevol que sigui la seva mida, totes les àligues són grans depredadores. Això vol dir que mengen altres animals, però molt poques vegades altres animals se les mengen a elles. Les àguiles capturen mamífers, peixos i altres aus.
Totes les àligues són diürnes i estan presents en tots els continents, excepte a l'Antàrtida. Així, doncs, viuen en hàbitats molt diferents. Podem trobar àligues en deserts, selves, pantans i boscos. Algunes viuen al costat del mar i algunes en zones muntanyoses.
Aquestes grans aus necessiten grans àrees per caçar. Per aquesta raó, quan l'home destrueix els ecosistemes o delimita territoris per construir, les grans àguiles són de les primeres en desaparèixer.
L'àliga marcenca té dits curts i forts amb els que subjecta a les esmunyedisses serps, que sol empassar-se senceres.
L'àliga pescadora i les àguiles marines tenen coixinets rugosos en els seus dits per poder subjectar als relliscosos peixos.
Les harpies tenen enormes urpes que utilitzen per a immobilitzar preses molt grans. Aquestes urpes arriben a mesurar fins a 13 centímetres. Cacen grans lloros, peresosos, micos i petits cérvols.
L'àliga perdiguera és capaç de capturar preses volant cap per amunt. Es llança contra altres aus volant per sota d'elles, es dóna la volta i les agafa. Encara que la majoria prefereixen llançar-se des de dalt o atrapar les seves preses a terra.
Informació extreta de l'enciclopèdia ZooBooks.