Els pingüins
18 diferents espècies
Els primers europeus que van observar aquestes aus van ser els exploradors ibèrics que van visitar l'Hemisferi Sud. Ells les van batejar com “pájaros niño” o “pájaros bobos” pel seu caminar maldestre i dret, i per ser incapaços de volar. Més tard, quan els britànics van veure aquests animals els van anomenar Penguins (del gaèlic penwyn, pen = cap i qwyn = blanca), que era el nom que ells donaven al gavot gegant de l'Atlàntic Nord (Pinguinus impennis). Després de l'extinció del gavot gegant, a finals del segle XIX, el nom “pingüí” es va perpetuar en les 18 diferents espècies de l'Hemisferi Sud.
Els pingüins viuen a l'Hemisferi Sud, al sud de l'equador. No sempre viuen en llocs freds, un d'ells viu a les Illes Galápagos on pot fer força calor. Altres habiten zones temperades, si més no part de l'any. Alguns viuen en illes del Cercle Antàrtic durant l'estiu i migren a llocs més temperats durant l'hivern, de vegades nedant milers de quilòmetres. Únicament dues espècies viuen en zones molt fredes durant tot l'any. Habiten les costes de l'Antàrtida, el sud d'Amèrica del Sud, Nova Zelanda, Austràlia i el sud d'Àfrica.
Aquestes aus, com els altres animals, necessiten beure aigua. Tenen unes glàndules especials per eliminar la sal de l'aigua i dels aliments que mengen. La sal s'elimina en forma líquida. Flueix a través d'uns conductes del bec i l'expulsen gota a gota.
La velocitat normal d'un pingüí, nedant, és d'uns 24 km/h. Això iguala la velocitat del corredor humà més ràpid i supera quatre vegades la del nedador més veloç. Són tan ràpids com els dofins.
Els aliments preferits dels pingüins es troben a diferents profunditats. El pingüí emperador (Aptenodytes forsteri) pot submergir-se gairebé 274 metres per capturar grans calamars, baixant a més profunditat que qualsevol altra au.
Informació extreta de l'enciclopèdia ZooBooks i Viquipèdia.