Milenio Carvalho

Manuel Vázquez Montalbán


 
 

Milenio Carvalho (Manuel Vázquez Montalbán)

Hi ha dos o tres persones, molt importants per a mi, doncs, ja traspassades, a les que invoco què en dirien de certs fets presents. Una d’elles és el periodista, poeta, assagista, novel·lista, i membre del Comitè Central del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC, mort fa uns anys d'infart, sol com un mussol, a l’aeroport internacional de Bangkok (...)

De nou, l’he revisitat. Ara en un veritable llibre compendi, en un llibre de comiat, historia d’històries, de paisatges, de plats, d’anàlisi sociopolítics. De fet, dues novel·les en una, en format butxaca. Un plaer absolut per la meva identificació amb l’escriptor i aquella època, per recuperar les seves claus interpretatives, els tics, els tocs, aquella Catalunya, Espanya, aquell món que tan bé va saber descodificar l’escriptor nascut al Raval barceloní, fill d’un treballador de la SEAT.
 
La trama policíaca és feble, veritable McGuffin, l’important és l’excusa per narrar, per contar històries, per retratar països i nacions: Itàlia, Grècia, Israel, Turquia, Afganistan, Bangkok, Bali, l’oceà Pacífic, Austràlia, l’Índic, Llatinoamerica, Marroc... un retrat enciclopèdic, força viscut, excepcionalment clar i llegidor.
 
Reconec que fa temps que no hi torno a Carvalho –el detectiu barceloní d’origen gallec, excomunista i exagent de la CIA, però sempre el tinc present, a ell i al seu pare, el gran Manolo que tant enyorem a l’hora d’explicar-nos on som i cap on anem.
 
. Milenio Carvalho. Manuel Vázquez Montalbán. 831 pàgines. Booket. Barcelona. 2004.

Pere Meroño