Llibertat
Santiago Rusiñol
Amb “El Poble gris”, vaig descobrir aquest gran narrador, viu i turgent, que va ser i és Santiago Rusiñol. Cosa que he confirmat amb quatre petites històries, dintre de la prometedora col·lecció de butxaca de l’editorial bergadana L’Albí, que té per títol “Llibertat” (...)
. Llibertat
La història d’una família d’indians que retorna a casa nostra. I el negre que hi duen amb ells. Com és i com el veuen, al negre. Quin és el seu present, i quin el futur a la mort de l’amo.
. El pati blau
Un pati. Blau. Una malalta. Molt greu. I un pintor, dels de veres. Una història breu, trista, molt trista, sobre el present, esmunyedís, sobre la inhumanitat, flagrant, punyent, sobre l’oblit, i les coses prescindibles.
. El bon policia
Història de poble. D’un home que no sap què fer amb la seva vida. Atabalat per les boques que ha d’alimentar, i la feina que no té, de les pagades, vull dir. Conte moral, sarcàstic, de sabor intensament amarg. Binari, jo guanyo, tu perds.
. El malalt crònic
Altra volta el sarcasme, l’humor àcid, manufacturat amb una llengua saborosa, intensa, de gran perfum –com el bon cafè.
Una anotació final.- un encert el gran respecte a la versió original rusiñolesca, amb abundor dosificada de barbarismes i del català que es parlava aleshores.
Un petit gran llibre.
. Llibertat. Santiago Rusiñol. 93 planes. Edicions de l’Albí. Berga. 2010.