En tierras bajas.

Herta Müller


 
 

Aplec de quinze històries publicades durant la dictadura de Nicolae Ceuaucescu: Una veu infantil narra fets i gent, experiències viscudes, entre la realitat i la ficció. I ens mostra una veu poderosa, dúctil, de gran alè poètic a estones, incisiva com un bisturí tot sovint, a contracorrent en altres (...)

Quinze històries ben diverses. El vector dominant és la vida en llogarrets, amb una família feixuga i difícil com una llosa. El camp, la supervivència, la solitud, la violència, el desamor. La gent, però també les bèsties, la natura en aquell bocí de terra de parla alemanya a la Romania de la postguerra mundial.
 
Històries, hi torno, ben viscudes, que laceren el record, que esqueixen la pell, que et rebreguen l’estòmac. Fet i fet, l'escriptora de parla alemanya, presenta situacions embolcallades en una gran perspicàcia psicològica, que revela bé una imaginació gran, bé un rerefons autobiogràfic ben assentat i sòlid.
 
Extraordinàriament ben escrites. Diríem que escrites amb les vísceres, amb mà d’artesana, d’estilista. Tot dominant una tirallonga de registres...
 
“En la habitación, el tic-tac del reloj repite: he oído cosas indecentes. Mi cama está en la llanura, entre un río poco profundo y un bosque de hojas cansadas. Tras la pared de la habitación, la cama da breves sacudidas. Mamá gime. Papá jadea. Sobre la llanura cuelgan una infinidad de camas negras y peras podridas. La piel de mamá es flàccida. Sus poros están vacíos. Las peras podridas vuelven a replegarse en la piel. El sueño es negro bajo los párpados”.
 
Un petit gran llibre.


. En tierras bajas. Herta Müller. 120 pàgines. Versió espanyola de: Juan José del Solar. Editorial Siruela. 2009.
 


Pere Meroño