Aiguafang

Joan-Lluís Lluís


 
 

Novel·la gòtica, llòbrega, hipnòtica, ens narra la història –i la
interacció- entre tres personatges: l’assassí, l’oreneta, i l’esclau. Una Barcelona on plou permanentment aiguafang n’és l’escenari dantesc. Una Barcelona darwinista, bladerunniana (...)


Tenim, doncs, el gran depredador, un killer metòdic, sinistre. L’oreneta observadora i malalta. L’esclau d’origen japonès que és violat i colpejat ara si, ara també.

Una Barcelona futura, curulla de violència i d’incertesa, deshumanitzada, en fan de marc gairebé apocalíptic.

Cada personatge és retratat al mil·límetre. Psicologia, formes,
antecedents... La humanitat que ens espera n’és la protagonista, el tema central. Com en una selva darwiniana n’hi ha la llavor d’una certa humanitat perenne i plausible.

L’evolució de la narració va del dantesc a una humanitat més continguda i plena. I ens mostra l’escriptor perpinyanès com un literat que va a més, amb millors propostes, recursos, més traça.

Fer remarca del curiós i ben treballat deix que Lluís li dóna a la llengua catalana en determinats passatges, i quan enraonen els protagonistes...

Sòlida i inquietant novel·la.

. Aiguafang. Joan-Lluís Lluís. 141 pàgines. La Magrana. Barcelona. 2008.

Pere Meroño