Un home de paraula

Imma Monsó


 
 

Feia temps, molt de temps (...) que no llegia un llibre tan
impressionant. Un llibre que em fes sentir tantes coses.
Un altre de llibre, el d’en Robert James Waller? Una pel·lícula –Els ponts de Madison County-?, dos fets, també, que em feren sentir coses semblants.

Feia temps que li tenia posat l’ull a sobre. Per fi, i fa uns dies, en
vaig veure arrossegat literalment. Commogut. Sotraguejat per una
literatura de persones de carn i ossos, d’experiències, de memòries...

Foren dies de sentiments a flor de pell. De lectura agitada i nodridora.
Una escriptora, la pròpia autora, coneix un home meravellós. L’amor de la seva vida. Hi viu, amb ell, una quinzena d’anys. N’adopten una filleta.
I, al final, se li mor d’un accident vascular. la Imma Monsó en rememora la coneixença. Hi reviu i comparteix la seva vida en comú. Com era, que pensava, com era el seu amor.

També, compte, això és important, l’experiència dura, feixuga, però
enriquidora, del dol, de la presència, tothora vivificadora, d’una
absència. De com les dues dones, mare i filla, el veuen i el viuen sense aixoplugar-se en cap passat inamovible. Sense que això en resulti cap llast o rèmora.

Feia anys, de debò, que no en llegia res d’igual. M’ha ben robat el cor. I tal com ho veig i he tingut el plaer de llegir-lo us ho dic.

No us el perdéssiu!

És, senzillament, extraordinari.

. Un home de paraula. Imma Monsó. La Magrana-RBA.

Pere Meroño