El crim del caixer automàtic

Conversa amb en Pere Meroño


 
 

-Bé, Pere, fa un temps que el teu darrer llibre, ben peculiar i rar en la teva trajectòria, si em permets, ja és a l’abast del públic. Quin balanç en fas? (...)

A hores d’ara, el llibre ha estat adquirit, en format llibre i pagant o/i mitjançant descàrrega de franc, per prop de 1500 persones. Una xifra que no és pas per tirar-hi coets però que, ateses les circumstàncies, és prou digna i prometedora.

-Explica’t sisplau.

Vull dir que, en primer lloc, el llibre ha sortit dos anys i escaig de produït l’assassinat de la senyora Rosario Endrinal, en un caixer automàtic del carrer Guillem Tell, 28, de Barcelona. No és, per tant, actualitat. De l’altre, - i si bé el llibre és accessible per tothom, a Internet, la xarxa no és pas un lloc especialitzat en la difusió de llibres, és un totum revolutum-, no he comptat amb el suport de cap editorial ni amb la impressionant força de vendes de les llibreries. Tot allò que s’ha fet en termes de difusió i promoció ha estat a partir de les pròpies forces d’un servidor i, està clar, amb el suport dels mitjans que, lliurement, han considerat que se n’havien de fer ressò (prop d’una vintena).

-Fas servir l’adjectiu “prometedor”. Què vols dir?

Sí, el tema no s’ha pas esgotat, hi manca el judici contra dos dels tres autors presumptes del crim. El fet revifarà, no cal dir-ho, i en permetrà una més gran difusió de la meva proposta literària.


-Com han funcionat les dues versions en català i castellà.


Bé, hi estan força igualades amb un petit avantatge per la versió catalana. Val a dir que el nombre de descàrregues, no podia ser altrament, ha estat bastant superior que les vendes. Som a Internet i el que es pretén és arribar al nombre màxim de persones. M’agradaria afegir, també, que el pes de la versió castellana –versions per cert, no idèntiques ni simple traducció una de l’altra, i diferents en extensió- està infrarepresentat en el total si considerem el pes demogràfic i l’hegemonia d’aquesta llengua a nivell estatal. En aquest sentit, l’equilibri d’ara podria variar en el temps que resta fins al judici.


-Hi ha alguna cosa que voldries modificar o de la qual te’n penedeixes, pel que fa al text.


Penso, ben sincerament, que no n’he tingut prou cura, i això que m’ho he mirat i remirat i ho he donat a corregir a gent més entesa, quant a la correcció ortogràfica i la sintaxi del llibre. En prenc, no obstant, bona nota, i en properes cites amb les lectores i lectors resoldré aquesta deficiència. D’altra banda, m’hauria fet il·lusió poder comptar amb el testimoni de la mare i del marit francès de la senyora Endrinal. De tota manera, encara no he dit la darrera paraula sobre els fets del caixer, més endavant hi podria tornar.

Ara és del tot prematur anar més enllà del que he dit.

-En el teu futur com a escriptor: llibres amb editorials o per Internet i amb total llibertat?

No n’excloc cap possibilitat. Però, atès que ja tinc editor, crec que em centraré molt principalment en la difusió per Internet.

-Projectes propers?

L’any vinent podrien sortir un o dos llibres nous, hi estic treballant, a hores d’ara.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Marta Texidó