L’última nit a Twisted River
John Irving
Acabo d’”enfrontar-me”, per primer cop, a una “pintura” de John Irving. Una “pintura” literària, narrativa. Com és lògic en va fer molts anys que n’havia sentit a parlar, d’ell. Amb bones referències... Ara, però, l’”he tastat”, i n’he quedat ben servit, sadoll, de la ductilitat i força del seu “pinzell”, de la seva nord-americana “ploma” (...)
En una allunyada explotació forestal, situada a la quinta forca, enmig
d’un paisatge feréstec, arrauxat, propi de supervivents, hi conviuen un grup de raiers, la parentela, el cuiner i la seva família... una corrua d’ànimes solitàries, o poc o massa comunicatives. Un petit món de vida dura, solitària, amb el cor en un puny.
Un petit accident domèstic, de projecció tràgica, capgirarà la vida del cuiner i del seu fillet. Feliçment, hi desfermarà una història que
recorrerà vides individuals i esquitxos de l’Amèrica i el Canadà entre les acaballes dels anys 40 i les primeries del segon mil•lenni.
Amor, crueltat, solitud, vides italianes, l’esport de la lluita lliure, el món de l’escriptura, l’atzar, es donaran cita, ben interpel•lats i conjuminats, en una història meravellosa on l’escriptor de New Hampshire, de prosa fèrtil, àgil i mestra, ens condueix al cor de passions, delits, patologies, mediocritat, i grans i inoblidables individualitats; refotudament apassionants personatges: en Cookie, en David, la Rosie, la Lady Cel, Hero, en Ketchum –per què serà que em recorda tan a l’arquetípic John Wayne?-.
En fi, un llibre magnífic, rodó, una novel•la riu, que dic riu, oceà,
rica, saborosa, genuïna, generosa, de gran alè, d’incommensurable abast.
Pura vida.
. L’última nit a Twisted River. John Irving. LaButxaca. Barcelona. 2011.