Raúl J. Sender

Réquiem por un campesino español


 
 

“Cállate, penca del diablo, pata de afilador, albarda, zurupeta, tía
chamusca, estropajo. Cállate, que te traigo una buena noticia: Su Majestadel rey va envidao y se lo lleva la trampa. Te lo digo a ti, zurrapa, trotona, chirigaita, mochilera, trasgo, pendón, zancajo, pinchatripas, ojisucia, mocarra, fuina” (...)

Amb una prosa tan senzilla com directa, Ramón J. Sender desplega a
“Réquiem por un campesino español” el seu acreditat i indiscutible talent per narrar una història de ressentiments, traïció i culpa que pot haver-se esdevingut a qualsevol poble d’aqueixa Espanya dividida per la Guerra i la Revolució.

Aquesta dura crítica als poderosos i a l’església, posa de manifest les misèries d’aquells que varen vèncer en la contesa.

“Cuando el bautizo entraba en la iglesía, las campanitas menores tocaban alegremente. Se podía saber si el que iban a bautizar era niño o niña. Si era niño, las campanas –una en un tono más alto que la otra- decían: no és nena, que és nen; no és nena, que és nen.
Si era niña cambiaban un poco, y decían: no és nen, que és nena; no és nen, que és nena. La aldea estaba cerca de la raya de Lérida, y los campesinos usaban a veces palabras catalanas...”

Censurada al llarg del gran vessament d’hemoglobina que fou la dictadura franquista –una reeixida aliança entre el sector rebel de l’exèrcit, els latifundistes, la banca, l’església, i el gruix de les burgesies catalana i basca, “Réquiem” fou publicada el 1969 durant l’exili mexicà del seu autor.

. Réquiem por un campesino español. Raúl J. Sender. Edició especial per al diari PÚBLICO. Barcelona. 2010.

Pere Meroño