
Es tracta d’un aplec, d’un compendi de càpsules de pensament, de moments viscuts, d’autors revisitats, de cites poètiques o literàries... D’un gavadal de lucidesa d’un escriptor euskaldun madur i solvent, amb més de quaranta anys d’ofici. No és pas, però, un dietari (...)
Un cop més, Lertxundi –res a veure amb el cantant ni amb
el polític emprèn un nou viatge literari. Ara, de la mà de
l’assaig poti-poti, i vessat en un castellà fluent i
immaculat pel seu traductor habitual Jorge Giménez Bech.
A banda d’allò ja esmentat, en trobem referències personals, del seu poble Orio, la infantesa, la mort prematura de la mare, quan n’era tan sols un barbamec.
També s’hi refereix a la violència política. Ell, que havia col•laborat al diari EGIN, s’expressa, de fa anys i panys, en contra del recurs a aquesta mena d’eines.
Tot plegat, aporta un gruix considerable de reflexió humanista,
de proximitat, amb galdoses apartats i reflexions sobre la llengua basca, i de com se la considera i es pretén de normalitzar-la
aquests darrers aspectes molt i molt crítics.
I un aspecte que m’ha agradat força: Lertxundi és un escriptor euskaldun que reconeix el seu deute i que estima molt la llengua castellana.
“Eskarmentuaren paperak” és, doncs, un llibre necessari i potent.
. Vida y otras dudas (Eskarmentuaren paperak). Anjel Lertxundi.
Versió espanyola de Jorge Giménez Bech. Alberdania.
Irun. Gipuzkoa.