“El doctor Zhivago”

Boris Pasternak


 
 

Col·lecció Debolsillo. Random House Mondadori

L’escriptor rus Boris Pasternak (1890-1960) comença a escriure la novel•la El doctor Zhivago un cop alliberada Rússia dels alemanys l’any 1945 mentre creix el desencís provocat per la repressió del nou ordre stalinià. La novel•la es publicarà finalment traduïda a Itàlia l’any 1957 després de moltes vicissituds – amb participació inclosa de la CIA - provocades sobretot per la negativa dels editors russos a editar el manuscrit. Després d’obtenir el Premi Nobel de Literatura, al qual es va veure obligat a renunciar per no sortir de Rússia, l’autor va ser marginat fins a l’ostracisme mentre la seva novel•la esdevenia una eina d’enfrontament polític enmig del clima de la Guerra Freda.

El doctor Zhivago és una autèntica novel•la riu que compren la primera meitat del segle XX, des de l’agitació revolucionària dels anys 1905 fins a la postguerra staliniana. Una novel•la poblada per dotzenes de personatges construïda en forma de mosaic amb múltiples desviacions i ramificacions. Una certa complexitat narrativa teixida a la manera d’històries creuades que convergeixen en diferents moments. En el mig trobem els encontres i les separacions dels enamorats Yuri Andréyevich, el doctor Zhivago, i Larissa Fiodorovna enmig d’una Rússia en flames, especialment la Revolució de l’any 1917 i la posterior guerra civil, mentre la fatalitat empaita els seus respectius i erràtics camins a la recerca de la felicitat, l’harmonia i la comunió amb el món i la naturalesa.

Es tracta d’una novel•la emparentada amb el clàssic Guerra i pau de Tolstoi, a qui Pasternak admirava i havia conegut. Un parentesc que sorgeix de l’analogia de tocar els grans esdeveniments històrics de Rússia i la implicació de diferents personatges en aquests. Encara que Tolstoi toca les guerres napoleòniques del XIX i Pasternak visita la primera meitat del segle XX, ambdós es preocupen de fer sorgir l’essència humana a través dels sentiments i les emocions. Però hi hauria una diferència important en el to, mentre Tolstoi parla de la grandesa humana a través de l’heroisme, la gesta i els sacrificis redimint els personatges a través de les seves accions, Pasternak parla de la destrucció de l’ésser humà i dels valors ètics, morals o de bellesa, a través d’una dissortada èpica de la supervivència en què l’esperança i l’endemà de l’individu lliure és trepitjada per la col•lectivitat.

Un component tràgic sembla planar damunt tots els camins recorreguts . Des del sorprenent suïcidi inicial del pare absent de Yuri Zhivago en un tren fins a la mort per esgotament d’un exhaust i vençut doctor Zhivago en un tramvia urbà atrotinat al final. Des del funeral inicial de la mare del nen Yuri Zhivago fins a la seca desaparició de Larissa en el terror de l’stalinisme un cop ha estat enterrat Yuri Zhivago; Larissa “va morir o desaparèixer qui sap on, oblidada sota un número sense nom d’una llista que es va perdre més tard, en un d’aquells innumerables camps de concentració comuns o femenins del nord.” Els amics d’infància de Yuri, Gordon i Dudorov, es troben al cap dels anys en un epíleg per relatar també la brutal subsistència en els camps d’internament siberians i després l’horror i les atrocitats del front de guerra i de la rereguarda de la 2ª Guerra Mundial. Els vells amics es retroben rellegint els quaderns de Zhivago com a espai de pau i llibertat en uns anys en què “la victòria no va portar la llum ni la llibertat que esperaven després de la guerra”.

No podem obviar que es tracta d’una novel•la coneguda sobretot per l’adaptació cinematogràfica homònima que en va fer el britànic David Lean l’any 1965 després que el productor Carlo Ponti en comprés els drets. El resultat va ser una superproducció d’èxit de més de tres hores de durada que oferia una inesborrable experiència plàstica i sensual de gran emotivitat. Després de Lawrence de Arabia i El Puente sobre el río Kwai, David Lean abandonava l’èpica bèl•lica i heroica per fusionar la brutal història russa amb l’intimisme tràgic dels amants Yuri Zhivago (Omar Sharif) i Lara Guichard (Julie Christie). Aquesta titànica pel•lícula va ser rodada, en part, en sòl espanyol, es va veure recompensada amb cinc Oscar de l’Acadèmia de Hollywood i va deixar per la posteritat una bella partitura de Maurice Jarre, acompanyada de la famosa i enganxifosa melodia del Tema de Lara.

La present edició conté els poemes escrits per Yuri Zhivago recopilats en un apèndix final i el volum ofereix també un indispensable índex dels personatges protagònics per no perdre’s en els primers capítols corresponents a la presentació de l’ampli catàleg de personatges i, també, per la confusió que es genera al parlar indistintament d’un personatge pel seu nom o cognom o els diferents sobrenoms que se li assignen. En aquesta obra de vuit-centes pàgines potser es troba a faltar les notes de la traductora, Marta Rebón, inscrites en altres edicions al costat d’un text del fill de l’escriptor, Evgueni Pasternak, i la reproducció de documents com la carta de Boris Pasternak – considerat un “paràsit de la cultura” - adreçada al sindicat d’escriptors en què es palpa la incòmoda atmosfera de pressions i futures represàlies que el van acompanyar fins a la seva mort poc després del Nobel de Literatura.

Joan Millaret / ACPG