Una singularitat amarga

Ferran Archilés


 
 

El cinquantenari de la publicació d’un llibre fonamental, Nosaltres, els valencians (1962), està propiciant, vint anys després de la seva mort, un renovat interés per la figura i l’obra de Joan Fuster, a qui l‘Enciclopèdia Catalana defineix com “l’assagista català més considerable de les generacions sorgides després de la guerra civil”. És el cas d’aquest llibre, que neix de la tesi doctoral de Ferran Archilés (Castelló de la Plana, 1971), profesor del departamento d’història contemporània de la Universitat de València, i que s’ha dedicat a l’estudi de la construcción de les identitats col·lectives valenciana i española contemporànies. El seu llibre vol ser una reflexió —“que no deixarà indiferent ningú”, ens adverteix, ja d’entrada, l’editor— sobre la contribució de Joan Fuster a la identitat valenciana, tot analitzant vora quaranta anys de producción escrita. Partint d’una frase de Fuster mateix (una “singularitat amarga”) referida al País Valencià, l’autor fa una minuciosa recerca del relat identitari que l’assagista de Sueca —basant-se en el recurs al passat i amb la llengua com a factor central— construí sobre la identitat dels valencians, especialmente la interpretació que féu de la trajectòria histórica contemporània del País. Des de la perspectiva d’una renovada historia cultural i intel·lectual, i centrant-se en Nosaltres, els valencians, proposa una nova lectura de l’obra de Fuster, així com també de la identitat valenciana contemporània. El llibre té com a marc interpretatiu el renovat camp d’estudis sobre la nació i el nacionalisme, desplegat internacionalment en les darreres dècades, i interpreta el pensament fusterià tenint en compte aquest rerefons. Així mateix, dóna algunes claus per a repensar, des d’una visió crítica, la vigencia de la seva figura.

Ferran Archilés: Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana, Editorial Afers,