Una educació francesa


 
 

“El setembre de 1977, vaig començar a estudiar el castellà. La meua professora –a senyoreta Freu- tenia vint-i-quatre anys, els ulls negres i riallers, uns rulls. Era deliciosa. De seguit, em va encantar el castellà, aquesta barreja de català i de portuguès encreuada amb l’àrab” (...)


A partir d’uns articles sobre la pròpia persona i trajectòria vital encarregats pel director de la revista l’Avenç, Bezsonoff no va poder refusar la proposta final que els articles primers i uns altres, en constituïssin un conjunt unitari que seria publicat com a llibre. Dit i fet. Resultat? Una pura, una total, una absoluta delícia.


El cas és que el llibre, amb nous continguts, hi va ja per la segona edició.


Què ens relata l’escriptor de Perpinyà: doncs tot un món; el seu periple vital partint d’unes concretes localitzacions, d’un seguit de ciutats on la professió del pare, coronel metge de l’exèrcit francès, duia la família a cada nou destí: Perpinyà; Mende; Niça; Briançon –aquestes tres enclavades a Occitània; Breisach am Rhein –a Alemanya i a tocar de l’Alsàcia francesa i Massy, a un tir de pedra de París.


El cert és que d’aquest Bezsonoff golut de contar històries, franc, clar en sabrem un munt de coses (escola, infantesa, pares –aviat divorciats-, tiets catalanoparlants, avi rus, cultura i literatura francesa... també la seva catalanitat, la llengua catalana, Occitània i la seva lenta mort, els amors, l’afició pel bon menjar, per la beguda, estampes històriques franceses.


En fi, una descoberta per als catalans que vivim a la Catalunya espanyola i que ens acosta a la situació de les comarques del nord del nostre país, i a la problemàtica del país veí.


Textos ben escrits, de gran amenitat, amb capítols breus, una munió d’anècdotes, moments tendres, malenconiosos, irònics, sarcàstics, de pura i dura confessió. Amb moments de gran lirisme, bellesa, i una visió fonda i crítica del seu entorn i de la pròpia vida.


Més encara, i en el camp de la literatura del jo, de l’autobiografia, és un dels millors textos que he llegit.


Comptat i debatut, un bon llibre que us descobrirà i us permetrà de veure amb nous ulls, els catalans de la Catalunya francesa, i que, a l’ensems, us donarà a conèixer un bon escriptor que ens ha deixat obres interessants i que té, al davant, una llarga i prometedora carrera de la qual aquest llibre en constitueix, sens dubtes, un dels seus cims més clars.


. Una educació francesa. Joan-Daniel Bezsonoff. 183 planes. L’Avenç. Barcelona. 2009.

Pere Meroño