El gat (Georges Simenon)


 
 

Aquest és el segon “Simenon” que tasto; el primer em passà desapercebut –era una època en la que, a mi, només em nodria l’assaig històric, polític i econòmic, i el cert és que no estava en condicions de valorar-lo prou.
Ara, a la segona, he descobert un autor enlluernador, amb ple domini de l’art d’escriure i narrar (...)

L’escenari és senzill i acotat: una casa, una parella d’avis, i una greu discordança.

Marguerite i Émile són els dos protagonistes. Ambdós són
vidus dels anteriors consorts. Músic i mestressa de casa,
en foren les parelles anteriors.

Tots dos viuen una vida pausada, tranquil•la. Un dia, però, es barallen, l’altre també, fins que un gat i un ocell van esclatar
un greu conflicte.
A partir de llavors, deixen de parlar-se. Més encara, s’hi
enfronten obertament per fer la vida més i més difícil cada dia.

A partir d’aquí, i amb anades i tornades del passat al futur i
al present, Simenon ordeix un llibre que no pots deixar. Un veritable retrat de les dificultats de viure en parella, de viure. On
l’amor i el desamor s’hi alternen, es bescanvien, o hi predominen.
I on les giragonses giragonsaires de la quotidianitat marquen
la pauta de les nostres existències.

Escrit de forma magistrat, clara i senzilla, amb gens de greix
en la prosa, d’allò més diàfana i efectiva, l’escriptor belga
demostra que no és un escriptor de novel•la negra només, i
que els seus interessos, tècniques, temes, i capacitats, el
fan un autor polifònic, molt i molt rellevant, com ha reconegut
la crítica barbada i saberuda.

El gat; un gran llibre.

Ara, Quaderns Crema, ha comprat tots els drets per editar “tot” Simenon. Ho farà en català –si el mercat hi respon-, i ho farà en espanyol –segur que aquí el mercat no hi fallarà.

Per cert, després d’aquesta primera obra, aquest mateix
novembre, en sortirà el segon títol en català –“El gos groc”.

Servidor, hi tornaré sens dubte a Simenon.

. El gat. Georges Simenon. Quaderns Crema. 167 planes. Barcelona. 2012.

Pere Meroño