Rey(na)

de Manel Fortis


 
 

Història d'una dona que demostra que es pot lluitar contra el càncer i mentrestant VIURE I ESTIMAR i aprofitar cada batec del cor per olorar un perfum, per valorar un somriure, per picar l'ullet a les teves filles, per fer-li un petó al teu home, per parlar amb la teva família, per anar a sopar amb les amigues, per estudiar, per viatjar, per somniar...

Epíleg del llibre, escrit per Magda Oranich

EN RECORD DE LA ROSA, PER EN MANEL,
AMB EL MEU AGRAÏMENT

Llegir aquest llibre d’en Manel, dedicat a la Rosa, m’emociona. Em provoca una emoció continguda i serena.

En Manel descriu d’una manera senzilla, real i sincera, la història de la seva estimada Rosa i el seu “bony” dolent. Ell ja ens avisa en començar “espero fer passar una estona en la qual els sentiments us surtin. Potser plorareu... ”. També ens diu que plorar no és dolent. Dius que no plores, però jo sí, Manel, jo he plorat llegint el teu llibre. En Manel té una manera d’escriure que commou. A poc a poc, m’ha fet aflorar els sentiments i els records.

A mi, també, un dia em varen dir que tenia un “bony” dolent. Quan t’ho diuen comences una lluita que no saps com acabarà, però la comences. No tens altre remei. La Rosa no va tenir sort de guanyar la batalla que va portar amb tanta força i valentia. Altres, de moment, hem tingut més sort.

El Manel escriu: “de sobte, la vida comença a anar molt més de pressa”. És veritat. Tot passa com una pel·lícula. Sovint, ho vius com si no pogués ser veritat tot el que et passa. Com si estessis somniant: operació, químio, ràdio, tractaments, recuperació... Després, a poc a poc, torna la vida. La vida d’abans. Potser millor, perquè la valores més. Però, el record del dia que et diuen que “el bony és dolent” persisteix temps, molt de temps.

Imagino com es devia sentir la Rosa quan, després de començar una nova vida plena de felicitat amb en Manel i les seves filles, tot torna a començar i el “bony dolent” ha tornat a sortir en un altre lloc. L’intrús ha volgut viatjar i aquest cop per quedar-se, per sempre, en una altra part del cos de la Rosa. I tot el malson torna a començar, “quan penses que s’acaba torna a començar” diu el poeta. Jesús Vieytes, el psiconcòleg que va tractar la Rosa i al qual en Manel està tan agraït, ens explica com en va ser de valenta quan reprengué el contacte amb ell “amb renovades pors”. Ell sap, per la seva feina, com és de difícil enfrontar-te de nou al mateix enemic que torna amb “renovada força” per fer-te mal.

Manel, la Rosa va tenir la sort de tenir-te, de gaudir de la teva estimació. Totes les dones en la seva situació, haguessin desitjat tenir algú com tu al seu costat. La Rosa no ha mort del tot. Viu en el teu record i tu ens la fas recordar a tots.

A més d’haver viscut el càncer molt de prop, en Manel i jo tenim altres punts en comú. Explica que el Barça és important en la seva vida. En la meva, també. Quan em varen detectar “el bony”, vaig sentir una certa sensació de mort. Vaig demanar que, a més de la senyera, posessin els colors blaugranes al meu taüt.

També, com ell, vaig anar a Roma aquell maig del 2009. Llàstima que no ens trobéssim aquell dia a la Fontana di Trevi. Molts i molts vàrem anar-hi a tirar monedes demanant que es complissin els nostres desitjos. No tots es varen complir però sí un que segur que tots vàrem demanar: que el Barça fos campió d’Europa. I ho va ser. I ho vàrem celebrar. La Rosa des d’on sigui devia gaudir en veure’t feliç.

Manel, espero que a partir d’ara la vida et doni tota la felicitat del món. Te la mereixes. La Rosa, els éssers que vas estimar i han marxat segur que així ho volen. El seu record t’ha de donar força. Gràcies per tot el que has fet. Gràcies per cuidar la Rosa, gràcies per les emocions que m’has provocat a mi i que, de ben segur, provocaràs en moltes persones que llegiran el teu llibre.

Magda Oranich i Solagran
Periodista i advocada


Manel Fortis

"Rey(na)", de Témenos Edicions

ISBN: 978-84-94051-6-5