El tallafoc (Henning Mankell)

Henning Mankell


 
 

Tardor a Escània. Un cadàver apareix a tocar d’un caixer automàtic. Dues xicotes, dies després, fereixen de gravetat greu un taxista.
La regió sueca on s’està en Wallander, pateix una breu
apagada general (...)

Tres fets diferents, singulars, sense cap relació entre sí.
Almenys és el que sembla.

Les investigacions són complexes. Difícils. Els resultats
assolits ben desiguals, asimètrics.

Mica en mica l’inspector Kurt Wallander en va disseccionant
fets, circumstàncies, lligams. Feina d’amanuense.

Càlcul, anàlisi a fons, deducció, tones d’hores de feina,
energia en la recerca i en el treball policial... en són alguns
dels trets del seu mètode policíac.

En aquest llibre més que en cap altre, apareix un gran
protagonisme de l’informàtica, els ordinadors, del món lligat
per i articulat per la xarxa.

Penso que el bo que tenen els llibres de la sèrie Wallander
és el seu elevat grau d’interès, que no defalleix pas a cada lliurament. N’hi haurà uns que us abelliran més que els altres,
però la qualitat mitjana, del conjunt és de notable alt.

Me’n queden tres per llegir la totalitat dels títols que giren a l’entorn de l’inspector Wallander i la meva valoració hi és
ben positiva.

Un cop més, “El tallafoc” és un molt bon llibre.

. “El Tallafoc (Brandvägg, 1998). Henning Mankell. Traducció del
suec al català de Carolina Moreno Tena. 493 planes. labutxaca / Tusquets Editores.

Barcelona. 2013.

Pere Meroño