L’escriptora Coia Valls


 
 

Descobreixo l'escriptora Coia Valls arran de la seva primera novel.la per adults, "La Princesa de Jade", guanyadora del premi Néstor Luján de novel.la històrica l'any 2010.
Si em diuen que aquest llibre capgiraria la meva vida, la incredulitat hagués guanyat terreny, uns mesos més tard D'haver-la llegit, tant la vida personal com la vida de llegidora, agafades de la ma prenen un gran gir.
L'any 2012 publica "El Mercader" , amb ella guanya la II edició del Premi dels Lectors de L'illa dels llibres. Novel.la de la que ressenment s'he n'ha fet una edició de butxaca, també traduïda a l'italià, i ben aviat al brasiler.
El passat 14 de març sortia a la venda la seva tercera novel.la, "Les torres del cel", de ben segur també amb una gran projecció.
I és d'aquesta novel.la de la que tinc ganes de fer-ne cinc cèntims.
Quan començo a llegir la novel.la, ben aviat, la meva ànima lectora es desprèn del cos que l'acull, sense pressa girava els seus fulls, familiaritzant-me amb ella em trobo amb una novel.la coral, ambientada a la Catalunya del segle XI on sofreixo d'un enamorament sobtat pel Dalmau Savarés, del que de moment només sé que és monjo i antic soldat del Compte Ramon Berenguer I.
Passejant per paisatges que desconec S'hem presenten diferents personatges pels que sento una tendra estima, com ara l'entranyable Maties i en Basili, un eremita savi i silenciós, i d'altres que us ben asseguro em fan bullir la sang.
La novel.la és molt visual i sensorial alhora, cosa que em convida a badar tot sovint.
Coia Valls no només ens condueix a un indret emblemàtic pels catalans, Montserrat, sinó que ens dóna a conèixer una Catalunya beguda per una mar, en una època malauradament poc documentada.
Mentre sense pressa camino i camino, fonent-me amb la natura fins que som un únic jo, em trobo amb fragments que em fan aturar per escoltar millor les seves paraules en les que hi ha moments que somric, d'altres que ric i moments en que un tap a l'estómac, fa que un fil d'aigua llisqui dels ulls.
Desprès de dies de d'angoixes, de lluites internes, d'emocions, d'escoltar paraules i més paraules carregades de saviesa, de fer camí per un atractiu marc històric, l'ànima lectora torna al seu cos cansadíssima per la intensitat dels moments viscuts, em sento.... feliç.
"Les torres del cel" fa gairebé sis mesos que van arribar a les meves mans. Va ser tot un privilegi gaudir d'aquell plec de folis abans que veges la llum.
Una persona per la que també sento una gran estima i respecte, Montserrat Cornelles, fa uns dies em deia, "... donar a llegir un text a algú és com passar-li un nadó, una coseta estimada i fràgil... en fi, que només es pot fer amb una persona d'absoluta confiança ..."
Acabo dient, estimada Coia, et desitjo un intens i feliç caminar, sé que el tindràs, ho sé...

Rosa Gatell i Comella