I demà, l'atzar

Marta Pérez i Sierra


 
 

"Les meves heroïnes poden viure al replà de casa de cada un de nosaltres"

La filòloga i escriptora Marta Pérez i Sierra acaba de publicar el llibre I demà, l'atzar (editorial Setzevents, 2009). L'obra consta de set relats curts, aparentment molt diferents l'un de l'altre, però units misteriosament pel destí.

Com defineixes, quan t'ho pregunten, I demà, l'atzar?
Un recull de relats enfilats des de la passió amb l'eix conductor de la voluntat de ser i de viure.

Set relats curts amb, aparentment, cap denominador comú?
El denominador comú és l'aparent atzar que ens porta d'un lloc a l'altre quotidianament, el que ens agrada anomenar casualitat perquè resulta més màgic que causalitat. A la vida deu haver-hi alguna cosa fortuïta, però la majoria d'esdeveniments són el resultat de les nostres accions anteriors.

A més, el número 7 té un important protagonisme a la teva vida.
És cert, sempre apareix el número 7 en tots els meus documents, en totes les accions. Recurrent, com a la cultura de la humanitat. Potser vol dir alguna cosa, i em quedo amb el fet que és un número màgic i està a les meves mans convertir en màgics els meus dies.

Hi ha algun o alguns dels personatges que t'agradaria destacar?
Les 7 protagonistes femenines, perquè m'han ajudat a sentir-me més segura en el meu món de dona, a descobrir el que sóc després de crear-les. I d'entre elles la Camèlia, que l'he creada jo, pobreta, l'he creada i en el primer paràgraf ja la mato, però existeix, ella és moltes iaies del Raval que viuen soles.

Què té d'autobiogràfic?
Res i tot. Quan escric, tot de petits detalls que algú m'ha ofert, quan fos, no importa, torna al meu conscient i em serveix com a referent per trobar el to i les paraules, per recobrar l'emoció. Tots els relats de I demà, l'atzar són ficció, però tots són fidels a realitats.

La quotidianitat és la teva principal font d'inspiració?
Efectivament, m'inspiro en la quotidianitat i en els sentiments que neixen de viure el dia a dia, les meves heroïnes poden viure al replà de casa de cada un de nosaltres.

La portada del llibre és un quadre cedit per la pintora Pi Piquer.
La pintora i escenògrafa Pi Piquer, que aquests dies ha estat a Girona amb l'obra Top model, de Pep Cruz, amablement em va cedir el quadre Pensant en el caçador per a la portada del llibre. És una noia sobre un fons de frases, de lletres, pensant, concentrada, amb els ulls tancats. Activa des de la quietud. Conscient, pensa... que... I demà, l'atzar.

A la pàgina web de Pi Piquer podeu gaudir de la seva extraordinària obra pictòrica, entre altres, butaques utilitzades com a llenç i col·locades dins d'un mapa mundi. O entra a través del seu pinzell a les pàgines d'un llibre gegant, tan gegant com la nostra inspiració ens permeti.

Explica'ns, al teu parer, la misteriosa relació que hi ha entre casualitat i causalitat.
Jo interpreto que el que anomenem atzar, coincidència, casualitat, no és tal cosa; és el fruit dels nostres actes que de manera causal ens ha conduït, potser de manera inconscient, a provocar el fet que anomenem casual. Així en I demà, l'atzar, els protagonistes viuen fets deguts a les causes que ells o el seu entorn ha creat.

Els nostres actes, i el que d'ells es desprèn, no està en mans de l'atzar, sinó en les nostres mans. Sincerament, jo no crec en l'atzar gratuït, aleatori, fortuït; jo crec en el que s'esdevé de fer feina i de ser-hi, i crec que una cosa et porta a l'altra i que si actues noblement tot al teu voltant et farà justícia...

Què et diuen els teus primers lectors i lectores?
M'escriuen dient que s'ho han passat molt bé llegint el llibre. S'identifiquen en les situacions que descric, malgrat el lirisme que les acompanya.

També, les primeres crítiques han elogiat el teu llibre. Com ho valores?
Positivament, és clar, ja que el què desitjo és que el lector trobi una font d'inspiració en la lectura i això succeeix quan el relat és de qualitat.

Has rebut alguns premis literaris. Han estat per a tu un estímul a l'hora d'escriure?
Dons he de reconèixer que sí, i molt. És difícil fer-se un nom, en tots els àmbits, i rebre reconeixements, per petits que siguin, són sempre una empenta per tirar endavant.

Estàs força vinculada a les noves tecnologies i, fins i tot, tens una pàgina web. Com valores la teva experiència tecnoliterària?
Hi estic tan i tan vinculada que el meu primer llibre en solitari va ser Sexe Mòbil Singular, SMS, 50 poemes per enviar per mòbil, resultat de la divertida experiència de crear poemes lleugerament eròtics des del mòbil, enviar-los a amics i amigues i rebre'n resposta, com si fos el més habitual del món.

Alguns d'aquests poemes els podeu trobar a la meva pàgina web, a la pestanya que duu el nom del llibre. En el nostre món tot està vinculat a la tecnologia, ens relacionem per internet en les xarxes socials, ens comuniquem amb l'iPod, ens presentem a través del web, etc. No podia obviar-ho en els meus escrits.

En el teu llibre has escrit sobre sentiments tan universals com l'amor, la mort, l'amistat... quin és el proper esglaó?
Aquests sentiments són la clau màgica que mou les persones, sempre escriuré sobre ells, ara han estat set relats, properament un recull de poemes inspirats en els sentiments de dona, des dels ulls de la meva amiga, pintora i editora gràfica, M. Rosa Vila. És un projecte que uneix pintura, poesia i tecnologia.

I amb la genial artesana Teresa Travieso, "Marionetes Travi", volem crear un espai comú: titelles que a través de microrelats ens expliquen com som nosaltres. Resulta fascinant enllaçar les capacitats creadores d'un artista amb les d'un altre artista. Com diu Pi Piquer, sempre sumar.

Ramón Texidó