Ales i pétals

Nou llibre d' en Celdoni Fonoll


 
 

Ales i pètals [Ocells, papallones, flors]

Celdoni Fonoll. Amb pròleg de Salvador Cardús i epíleg de Lloll Bertran.

Ales i pètals és el dotzè llibre de Celdoni Fonoll de versos sobre la natura, amb 35 espècies: 16 ocells, 8 papallones i 11 plantes dels Països Catalans.

A part dels versos, el llibre conté, com és costum en tota l’obra naturalística de l’autor, fotografies de les espècies versificades, fetes la gran majoria per Jaume Sañé, dues partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll i un annex amb cultura popular i literatura i notes biològiques, fet per Celdoni Fonoll. Encapçala el llibre un pròleg de Salvador Cardús, i el clou un epíleg de Lloll Bertran.

Fonoll ha versificat 600 espècies diferents d’animals i plantes: 221 ocells, 178 herbes, arbusts i lianes, 55 arbres, 50 bolets, 34 mamífers i 62 entre mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d’aigua dolça, amfibis i rèptils. Els dotze volums de la seva poesia naturalística constitueixen una obra absolutament insòlita, extensa i única.

Del pròleg de Salvador Cardús: Celdoni, “Tot versejant la natura” has cantat el país seguint, tossut, la mateixa feinada que ja havies començat fa anys portant la poesia a l’escola, encomanant a milers de nois i noies allò que el teu pare t’havia ensenyat a tu. Els que, des de fora, no coneixen la teva feina i la de tants altres, s’estranyen que el nostre país tingui aquest gran desig de llibertat. Però els que fa anys que ens el mirem i remirem, de prop i de lluny, sabem veure en les generacions que ens han seguit el fruit dels qui del conreu de la llengua, del respecte a la natura i del compromís cívic, n’heu fet el vostre nord —i el meu, si deixes que t’hi acompanyi.

Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, ha estat i és un bon difusor de la poesia als Països Catalans. Ha fet molts recitals i ha publicat 11 discs i 29 llibres.

Dels discs cal destacar Recital 1000 (1984), Mercat de Calaf (1991), Aigua secreta (1992), Cançons de l’amor que tinc (1997) i, sobretot, el doble CD Antologia (PICAP, 2008).

Entre els llibres destaquen les antologies La poesia al carrer (1977), La poesia a l’escola (1977-1987, deu edicions amb 175.000 exemplars), Nou segles de poesia als Països Catalans (1986) i Versos diversos d’El matí de Catalunya Ràdio (1996). Ha publicat llibres de versos humorístics, satírics, eròtics, amorosos, patriòtics: Trempant t’empaito (1993), Versos perversos (1995), Tocat d’amor (1997), Amor de lluny (1998), Versos dispersos (2001), Quin món de mones! (2006, amb Lloll Bertran), Obscenitats i tendreses (2009) i 69 [Antologia eròtica] (2011).

L’any 2000 inicia la publicació de la seva poesia naturalística, una obra insòlita, extensa i única: Veus d’ocells (2000), 60 ocells (2002) —d’aquests dos llibres, ja exhaurits, se n’han venut 11.000 exemplars—, Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts [Del llop a la musaranya] (2008), Herbes amigues (2009), Bèsties i bestioles [Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...] (2010), Veus d’ocells/Bells ocells (2011), Abril florit [Herbes de muntanya i del pla] (2012) i ara Ales i pètals [Ocells, papallones, flors] (2013).

Ha rebut els premis següents: Premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya pel disc Recital 1000 (1984); Èxit d’Or Català per la cançó “Cor càtar” del disc Enllà del temps (1989); Creu de Sant Jordi (1990); Premi al Compromís Cultural, Òmnium Cultural Anoia (2005); Ametlla de plata a la trajectòria professional, Ajuntament de Vilagrassa (2006); Amic de l’any (2007), juntament amb Lloll Bertran, de l’associació barcelonina Amics de la ciutat.