Deu Haikús d' octubre

Celdoni Fonoll


 
 

En l’eucaliptus,
lleu lament de donzelles.
L’estiu s’apaga.



La mar al lluny.
Un vaixell hi reposa.
Aigua encantada.


El merlot xiscla
i la bardissa tota
se n’enriola.


Plou en els salzes
quan la tardor esbarria
ocells i fulles.


Porta que es bada.
Un bell cos i una rosa.
—Entra, estimada!


S’alça lalluna.
La masia la mira,
arpelles closes.


Sona el telèfon
i la veu de l’amiga
tanca el capvespre.


Núvols i aloses,
esposalles i besos
ocres d’octubre.


—Se’n va l’amor?
I murmura la tórtora:
“Ve i va i retorna.”


Autumne avança
malalt de melangia.
Cau l’últim pètal.