El dia de l’ós
Joan-Lluís Lluís
Un dia, Bernadette rep a casa seva a Barcelona un fax que li fa avinent la
mort, per suïcidi, de sa mare a Prats de Molló, el seu poble natal. No cal
dir que no li tocarà altra que tornar-hi, malgrat tot i malgrat tots, a
aquella comunitat distant, fins hostil, que tantes males recordances li du
(...)
A Prats de Molló (Vallespir), hi té el record d’una invitació de la
municipalitat i de les forces vives d’abandonar el poble d’immediat. També
hi és el pare. Un pare llunyà, agressiu. I la memòria soterrada,
irremissiblement perduda i colgada, d’una catalanitat arrencada de
soca-rel. Extirpada.
També, al Vallespir, en aquella vila, se celebra com cada any el dia de
l’ós, una festivitat de fondo alè patriòtic i català que l’entorn francès
i francesitzador, i que els propis vilatans s’han tret del magí i
folkloritzen amb passió i vigoria desmemoriada.
L’autor nord-català, un escriptor, compte, que va a més amb obres com més
va de més gruix i fondària, ens presenta amb aquests materials una
història ben tèrbola, d’una duresa diamantina, dura, trista.
Molt ben escrita, amb el to i la cadència adequada, en Lluís ens planteja
un doble fil narratiu, perfectament lligat entre si, on s’hi barregen i
alternen, la història d’un exili extern i intern –d’ella que ha de marxat,
del vincle amb el pare, i d’un país, el Vallespir, la Catalunya del nord,
que ja no és nostre. També hi ha la tradició del dia de l’ós. La
persecució, la cacera, i la recòndita memòria catalana gairebé extingida.
Un llibre petit de mida però important, molt important, de gran alè. Que
mira i que ens mira amb ulls ben vius i badats. Dolorós –com moltes
històries d’infància, de família, de pèrdua i oblit.
. El dia de l’ós. Joan-Lluís Lluís. 110 planes. La Magrana de Butxaca.
Barcelona. 2007.