El meu cos i el cosmo
Interessada encara per saber
Interessada encara per saber més sobre el reportatge que he vist a la “tele”, on gent sàvia sap ja els kilòmetres i kilòmetres que la sang volteja el meu cos i jo que ja creia que no me'n quedava.
He decidit alçar-me ben dreta i recorre varies vegades el meu “piset” d'uns 40 metres quadrats, creient que, si la meva sang pot fer-ho, jo també i així ho he fet.
Després al ficar-me al llit i en apagar el llum halògen, he recordat l'altre reportatge sobre el Cosmos, on un sol groc ataronjat, que m'ha semblat avergonyit i sufocat per un món, el nostre, que no tinc massa clar si està ben arrelat o s'aguanta per un fil i on uns cervells, que no els arriba la sang al cap i que em venen ganes de voltejar-los cap per avall (si pogués, és clar) perquè ben irrigats no confonguin llibertat per llibertinatge i no facin d'éssers, anomenats civilitzats, salvatges. I amb aquest pensament, avui he dormit com un tronc.
De matí, pensant en els kilòmetres i kilòmetres que la meva sang es passeja pel meu cos, on un esquelet atrotinat envoltat d'una carn cada cop més pansida als meus 76 anys, he caigut plomada en la meva butaca preferida, doncs només en tinc una i, de sobte, m'ha vingut a la memòria que sempre que he estimat, he sigut d'un i amb aquest dolç record he acabat assaborint amb fruïció el meu cafè amb llet matinal i, ja desperta del tot, he procedit a la neteja diària, agraint-ho a la meva sang.
Pd. Qui no és contenta és perquè no vol.
Necessito respostes i més respostes de gent sàvia encara que no pugui igualar-los, però si saber quelcom més.