
L’amistat té molts components propers a l’amor. En l’amor hi ha, moltes vegades, una sacsejada sobtada, una inclinació espontània, un desig d’estar junts. En l’amistat sorgeix una corada o pressentiment d’estar d’acord, de compartir mirades i converses. També hi ha una primera part on tot és tan sorprenent, on sembla que has trobat aquell bessó perdut. Després amb més tranquil.litat, vas coneixent el que ens apropa i el que ens allunya. És en aquest moment quan cal mimar tot allò que ens uneix i tot el que compartim. Moltes vegades ens allunyem en les primeres diferències i perdem el que podia haver estat una gran amistat. La sospita, l’enveja, la gelosia, la comparació, l’avorriment són sentiments enemics de l’amistat. Per contra, el respecte, la generositat, la creativitat, la valentia, la confiança, el sentit de l’humor cultiven les amistats.
Jean de la Bruyère: “L’amistat no pot anar massa lluny quan ni uns ni altres estan disposats a perdonar-se els petits defectes”.
Aristòtil: “Amb els amics ens hem de captenir talment com voldríem que els amics es captinguéssim amb nosaltres”.
Stephen R. Covey: Les petites bondats i atencions són molt importants; en una relació les coses grans són les petites coses.