Vull ser jove tota la vida

A Venus i Adonis


 
 

Aquest any segueix estant ple d'esdeveniments, uns bons i uns altres no tant, però en la bellesa d'ambdós sexes, la cirurgia està a l'ordre del dia. De dones grasses surten sílfides, de primes apetitoses. De l'aspecte natural se'ls hi treu panxa i operant-se-les altra cop per treure els “penjois”.
S' esborren les arrugues que després s'amaguen darrera de les orelles, i a qui no té galtes els hi emplenen. Als nassos, si són grans, se'ls treu personalitat i si són “xatets” s´ els hi allarguen. Els pits es modelen a gust del consumidor. El botox, tan de moda, transforma somriures meravellosos en ganyotes, que s'arreglen després engreixant els llavis que esdevenen petoners. Tots els sacrificis són pocs per a crear autèntiques maniquís en sèrie.

Dels homes, ni diguem, s'empolainen tant o més que elles. Si són calbs els agafen quatre pèls del clatell i els hi injecten a la calba, havent de dur gorres un temps, fins que creixin, per a no semblar un hort; encara que va val la pena és tot un èxit. Joves i vells competeixen amb les fémines i als que volen canviar de sexe, els seus pits superen a les de les femelles arreglades o no. Tot sembla poc per a arribar a la perfecció i triomfar en les passarel·les, la televisió i altres mitjans. La seva fita, en alguns, pot ser folrar-se amb l'amor d'una dona madura. En uns altres, la seva il·lusió és lligar amb una joveneta. A Venus i Adonis els torna bojos la fama i el seu capital.

Els anuncis de cremes com la bava de caragol i altres marques ja famoses, arriben a rivalitats supersòniques, igual que perfums, maquillatges i moda, fins i tot no és menester anar de compres i t'ho envien a casa: faixes aprimadores, sostenidors que pugen el pit i faixetes que aixequen el culet, etc. L'aspecte de cadascú ja no és el que Déu els va donar. El culte al cos és el que preval i es gasta en aquests menesters més del degut. Apa, a viure que són dos dies!

Sóc una dona que morirà arruguedeta, amb el codi de barres sobre el llavi superior, braços marcits. Segurament tindré panxa, natges caigudes, cames inflades i el cabell fluix i blanc. Això si, l'única cosa que sobreviu i amb força és el borrissol que no vull tenir.

Però, no sofriu qui estigui en la mateixa situació, doncs jo estic orgullosa de ser dona, d'envellir a poc a poc, conservant el somriure i el sentit de l'humor, perquè malgrat tot sóc jo mateixa.

Núria Font