Existir
Inevitable és reconèixer ..
Inevitable és reconèixer les fulles grisenques de l'entusiasme quan l'afecció apareix en el punt de gir de la nostra història, en aquests dies tan freds, impassibles, que lligat els ossos amb ràfegues arremolinades des del centre i el sud del nostre cos.
És important recórrer part per part, reconèixer per dins i mirar-nos per fora reflectits a la plataforma efímer dels secrets. Imagino com la sang recorre cada centímetre de la nostra estructura biològica feta de carn i ossos i sostinguda per un núvol màgica concentrada dins, molt dins.
Existir no és fàcil, quan es empresonen els espasmes caòtics, en el més recòndit de l'espectre i ve la llum del pensament. A la llum es dormen els unicorns després del badall de les ombres. La boira atrapa en el verd de la tarda, i només els gemecs de les garses presagien una nit en què es perden les mirades. Es veu la transparència de lluna. Els ulls reflecteixen el pudor de la sang. Les mans són sarments arrelats en el blau adormit de la nit verge. Els llavis somriuen distàncies properes. La pell reclama carícies i garlandes de Surfinies vermelles recelant petons.