
He obert la porta
he vist una llum
he obert la porta
he quedat com un il·lús.
He obert la porta
perquè entrés tot i tot escalf,
il·lusions, records
però m’he trobat confús.
He obert la porta
entreveient una escletxa
he mirat fixament
desmesurada actitud
que m’he trobat?
res en absolut.
No hi havia res
solament un paper
al terra,pols i mig brut
no deia ni posava res,
llegir-lo, un absurd
era rebregat i en blanc.
He comprés el missatge
per molt que no ho trobis
en perfectes condicions
refrega’t a tort i a dret
cerca una guspira d’aire
per molt que no vegis
instiga convenientment.
Per molt que tu ho coneguis
no reneguis de què potser?
fica’t ben endins
no tot el que trobis
serà negatiu , sense interès
dolent, ni molt menys.
De vegades trobar
val més que tenir
cercar en l’infinit
té fruits, el passat.
Mentre que el present
ens parla de futur
i el futur és incert
això és ben segur.
al més tenir poc
en aquest moment
guanyat a pols
amb la teva suor
que molt guanyat
sense estar abatut.
No calen més promeses
calen fets palpables
cal no fer volar coloms
cal trobar ara solucions
si tenim la porta tancada
busquem la clau per obrir-la.