Els somnis
Tinc somnis
M'he detingut un instant per veure córrer la vida amb la meva cara de nena incrèdula, sentint l'espetec de les gotes de pluja que no deixen de mullar el vidre de la finestra i les ombres confoses del temporal i els afectes nous embolicant-se en la comissura dels meus llavis.
Tinc somnis i a ells em lliuro, sé que recolliré sotracs més que tombs, vents més que brises, moltes més mirades que petons. Somiaré amb aquestes grandeses que les entranyes necessiten quallar per convertir-se en somriures, sense enganys i amb els peus nus, per alleugerir les càrregues i volar, deixar que el vent remeni el meu cos sense ales i el converteixi en estel.
Els somnis són les immensitats que tenen similars blaves, semblants marees, i simètriques ressaques: haig de provar primer el sabor de la sal i el color dels fons sorrencs, les il·lusions que els poblen i els enigmes que els bateguen i cuidar que els sismes submarins no ferissin gratuïtament les visions.
Somio amb illes desertes on construir castells, disfressar-me de fera per afrontar cataclismes, i amainar núvols amb sols que il·luminin la saba i el camí, esfondrar muralles com un gladiador enfurismat i increpar les misèries per un cop de dolor que faci descansar l'ànim pelegrí.
Somiar ara, quan hi ha els tatuatges amb frecs robats al temps, quan es difuminen passions ignorades perquè s'han tirat els oblits i s'avança la veu per sobre de les llàgrimes, tinc com pressentiment el ressò de la sang presonera recercant buits nous. No tanco la porta i els Fardells secrets treuen el cap a la vida per confinar els somnis, això sí somnis que sempre he pretès.