La cendra
Sagna el volcà
Tinc el pressentiment d’un cel sec i gris per la cendra desmembrada en l'aire, polsim de volcà, cendra volcànica i febre entre penombres. La terra brama, crema des del seu interior arremesa, furiosa i espantada. Sanglota en els murs de l'esperit que busca disfresses de vent i aigua. La font ja no raja distàncies de solituds vermelles: es va trencar el plebiscit dels ulls en mirades, en cercles.
Sagna el volcà, vermelles les seves gargamelles famolenques i els llavis queden morats de fang i llot, traspua salives entre les ungles convertides en arpes, es falleixen les matinades altives en crits d'insolents insomnis burlats a la nit. En les seves entranyes mussita un monstre que riu riallades sinistres, és un camaleó que es vesteix d'odre per escapar de les ires naturals que es rebel·len com titelles dels escenaris geogràfics. Ombres i llums en lliteres de cel cremat, l'ambient fa olor de fum i la natura s'avergonyeix de l'estrall que destrueix la veu neta que busca cariàtides buides.
El gall ha cantat albades per trobar els paradisos promesos, sigil·lós, per no despertar al déu del foc i que els aeroplans segueixin el seu curs, sense treva, planejant territoris intermedis per no perdre l'aire en què es dipositen els llençols de cotó compungits després de les ràfegues de fum i cendres.
No hi ha territori prohibit: només regions on les mans s'ajunten per evidenciar la passió de sentir-se, senzillament, virtuosos. La cendra té gust a plom i carbó color de corb, que claca laments de terra en la seva vora volcànica; canta misteris en la seva lletania, no s'entén bé el ressò del seu missatge en les albades de passió i foc. Cremor que es torna foc, cendrer fetes cendres, cendres que es fan núvols, núvols que s'aboquen en els fardell secrets de l'èter prenyat d’obscur....