La pilota
Que revifa el nostre entusiasme
És interessant pensar en els grans esdeveniments que es viuen al món, en aquest sistema de tribulacions que ens estreny i tritura amb les seves aspes filoses i ofensives. És important un toc reparador que unifiqui i reanimi el nostre entusiasme. Ja és hora. Ja és hora que la pilota s'enlairi girant cap al cel i caigui en el terreny de joc com una premonició. És temps que l'afició es pronunciï eufòrica, i que el món del futbol mostri la seva urpa en el camp.
Tot el poble està reunit a la selva, a la terra on el lleó és el rei, és calor i és camp, gent de pell fosca l i amb molt de rampell.
Les illes estan molt a prop: coneixes la seva llegenda. Les assenyales amb la mà i m'expliques el que no sé. Són les illes de les sirenes que vigilen la ruta de les planúries. Diuen que el seu cant pot escoltar-se, però exigeix un risc. Què hauran estat aquests rumors? No sé si en realitat els escolto. Són els joves de l’altiplà Igoli, esbojarrats i estudiants, jornalers i cambrers (gigolós estiuencs), juguen amb aquella força nerviosa, aquella rapidesa muscular . Aquella “gràcia”.
La pilota uneix, i reclama porteria. En les immenses planes de Sud-àfrica, on ens tornem petits davant les poblacions d’animals més grans, més salvatges. Paradís en un altre temps dels caçadors blancs, avui només disparen les càmeres fotogràfiques en lloc de les armes, l'illa de les espècies, plena d’exotisme i envoltada de les aigües perfumades del Limpopo.
A Sud-àfrica es respiren aires de cautela i optimisme, mentre "la nació de l'arc de Sant Martí" es prepara per escriure el capítol més important de la seva breu història futbolística. Abans que la pluja de juny creixi i els Fardells secrets es perdin per la planura i el seu hàbitat.