Amors

Els amors s'apoderen sempre de somnis


 
 

Intento recordar les vegades que l'amor ha trucat a la meva porta, amb el tempestuós afany de penetrar i revolucionar cada centímetre de la pell i el cor.
Els amors i, encara més el primer que apareix en la nostra vida, té certa similitud amb estar embriagat, i al propi temps és com estar immers en una suprema angoixa....Estimar, és com sentir la força de tempestats, per després, potser sentir la calma, d’aquesta.
Els amors cal expressar-los sense por, guarnint-los on les mirades no aconsegueixin veure un frec sense mesura, perquè sentir la passió d'amagat és mentir-nos a nosaltres mateixos. Perquè serveix anar matant dimonis amb les llums de l'alba, perquè les muntanyes sense llums, perquè els laberints de camins difícils, perquè la lluita, la pau o la rendició del sacrifici?

Els amors s'apoderen sempre de somnis per on es poden embastar els estrips antics sense que les cicatrius no suposin més sang, ni tristeses. Potser el fum, les matinades en vetlla amb el so de carícies i paladars assaborint emocions, fiblons aguts que et lacerin, el somriure que es perdi darrere d'un petó, puguin ser antídots necessaris per fer callar el pecat, el pecat infinit que no sigui sols un temps, un minut que es perdi en jaços trencats i relegats, sinó, sobretot, un espai on purgar alegries i tristeses.

Cal delectar-se amb els amors i deixar que penetrin a poc a poc en les artèries plenes de sensacions sense recel.
Amors condemnats o perduts, amors joiosos i viscuts, amors que es diuen, que se somien, que s'escriuen i pronuncien, amors que es guarden en els Fardells secrets i a l'oblit.

Lorena Avelar