Un dia qualsevol
percep l'olor dels gessamins del carrer,
Hom es llevà com d'un temps ençà, positiu, alegre, sense imaginar-se els esdeveniments que havien d'ocórrer…l'única previsió era anar a matricular-se a l'Escola Oficial d'Idiomes i, una xerrada sobre asertivitat. En els darrers moments en tenir dubtes. Ara, s'havia acostumat a trencar amb qualsevol tipus de rutina i això li implicaria anar a l'Escola dues tardes per setmana i minvar el ventall del factor sorpresa, però finalment decidí matricular-se'n i, pren camí…
En sortí del portal tots els sentits s'aguditzen: percep l'olor dels gessamins del carrer, l'escalfor del sol i la brisa fresca matinera del vent sobre la seva pell, el verd intens dels arbres del camí, el blau del cel que l'embolcalla i, en pren consciencia de cada una de les sensacions mentre camina tranquil·lament… n'és tal el plaer de poder gaudir de tot això que de cop i volta es troba assegut en el tramvia quan el que havia de agafar era el tren… però això que temps enrere l'hagués trencat aquesta pau no ho aconsegueix, ara el temps invertit no és l'important i accepta els fets com es donen…
Així, ja en el tramvia s'acomodà al costat de la finestra per sentir l'escalforeta que penetrà a través dels vidres. Obrí el llibre i es deixà emportar pel seu contingut… es sent tan bé que se li passà pel cap continuar fins al final per no haver d'aturar la lectura… però baixa i gaudeix d'un llarg passeig fins arriba al lloc previst...
Els records de l'entorn flueixin en el cervell, recordà aquell taverner amargat, mal educat, antipàtic del bar on cada matí abans d'anar a classe de francès es prenia un cafè amb llet i aprofitava per acabar els exercicis. Un personatge que no donava els bons dies i aquí amb dificultat li podia arrancar un somriure, però que feia els millors cafès amb llet, mes amb paciència i un somriure s'aconsegueixen moltes coses i, així va ser com un dia el taverner va començar a dir bon dia! a somriure i a suavitzar aquelles faccions endurides rere les quals es feia patent el sofriment… llavors, quelcom impulsà hom a acomiadar-se d'aquell home que sempre li produïa pena. En entrar per la porta del bar el taverner li regalà el millor somriure…i li preparà aquell cafè amb llet que degustà novament engrescat amb la lectura…
Un nou passeig de tornada gaudint, novament, dels raigs solars, es migdia i ja es sent satisfet per totes les sensacions i emocions viscudes, es sent alegre i feliç per aquesta capacitat emocional davant un somriure i, donà les gràcies no sap aquí perquè no creu en Deu… llavors li donà al sol…
Arribà l'hora d'anar a la xerrada sobre asertivitat, agafà com la major part del cops el tramvia, el mitja de transport que mes li agrada, a ser possible al costat del vidre i amb un llibre a les mans. En arribar al lloc on té lloc la presentació observa que damunt una taula hi han llibres i, preguntà. En definitiva la suposada xerrada consistia en la presentació d'un llibre que es podia adquirir allà mateix. Hom es sent utilitzat i decideix marxa, no per no comprar el llibre que l'hagués comprat segurament en d'altre situació. Per tant canvià de plans, es a la vora d'un restaurant on fa uns anys anava a sopar amb les amigues abans d'entrar a la discoteca Bikini, l'amo del local sempre pregunta… així que decideix fer-li una visita, malauradament no hi és, el cambrer li explicà que és al matí i els divendres nit, però les energies flueixen i, apareix l'amo i, es produeix la segona retrobada del dia…
Hom, ja de nit, no pot deixar d'escriure els esdeveniments, així que posà l'ordinador en marxa i, diuen que "no hi han dues sense tres". Començà a escriure i un llum de color verd que apareix a la pantalla atreu la seva atenció, una amiga molt especial i a la que fa molt de temps que no veia és connectada al Messenger, quasi bé mai es connecta, segons li va explicar, però tots dos creuen amb les energies, en la força del pensament i, que res passa per casualitat… ho saben… no és el primer cop que els passà i, així, hom se'n va a dormir tot ple i satisfet d'aquest dia de retrobades...