Adolescència
un període bàsicament de canvis
L’adolescència és un període bàsicament de canvis, hormonals, físics, emocionals i espirituals. És una època d’afirmació personal i en aquest sentits els joves es troben en situacions complicades en que la definició de la personalitat provoca algunes alteracions.
Partint de la base de que cada cas és un mon, m’agradaria parlar d’algunes generalitats comunes d’aquest període.
En principi cal tenir en compte que els adolescents es troben amb un munt de conflictes, sovint se senten desbordats i de vegades es poden descontrolar. Segurament encara no han après a gestionar els sentiments i no poden anular la ira amb les conseqüències que això suposa tant per ells com per la família o també pels mestres. Però hem de tenir en compte que reprimir-la a la llarga també pot provocar problemes. Es tracta, doncs, de gestionar-la i controlar-la tenint en compte els resultats dels actes desproporcionats espontanis.
L’autoconeixement de la personalitat, dels sentiments i dels impulsos negatius son eines que poden ajudar a que aquesta etapa no deixi seqüeles en el futur. Però per aprendre’n necessitem fer un esforç.
L’educació és bàsica en tots les situacions i en totes les etapes de la vida. El pares i mestres, normalment, eduquem als fills el millor que sabem i podem.
Educar amb llibertat i amb límits és bàsic. Ja de petits, els nens i nenes necessiten desenvolupar-se en llibertat, els límits es marquen per fer-los sentir més segurs. No calen moltes limitacions, però les que hem decidit com a bàsiques cal que siguin solides. Per exemple compartir les tasques de la casa amb tota normalitat, el respecte, l’educació o els principis bàsics de la vida i la família De vegades aquesta frontera ni la veuen perquè no van a parar als extrems, però si hi van, saben que existeix i això els dona confiança.
Si des de petits hem mantingut aquestes pautes, en la joventut ens serà més fàcil mantenir una relació estable i cordial però si per diferents, causes ens trobem que no ho vam fer, serà més difícil, però no impossible, reconduir la situació.
El més recomanable és aprendre a manifestar els sentiments. Parlar i escoltar per poder posar-nos l’un al lloc de l’altre, sense critiques negatives. Pensem que l’amor es la base de la relació i que hem de comunicar els nostres sentiments sense intenció de ferir.
Però que passa quan una de les dues parts no participa en aquesta gestió?
Pot ser que un fill no vulgui atendre a raonaments i no hi hagi manera de reconduir una situació. Però també potser que als pares aquesta situació els superi i que la seva actuació empitjori més les coses. En aquest cas de vegades és bo parlar i escoltar a altres pares, sense critiques destructives, si no en positiu, per veure com ho porten i de vegades aquestes converses sinceres, senzilles i planeres a més de reconfortar-nos ens donen una visió diferent i una aportació positiva per poder afrontar la situació.
Un altre opció és acudir a un professional que amb els seus coneixements i una visió neutral ens pot donar unes pautes per poder millorar.
I l’altre opció són les Flors de Bach que en ajudaran a equilibrar el nostre estat d’ànim i d’aquesta manera segur que trobarem la millor manera de resoldre els problemes.
I que diuen els jovenets? A ells els costa molt posar-se al lloc dels pares. Ells no son pares, en canvi els pares si que han estat fills adolescents i creuen que se’ls hauria d’entendre millor.
Un dels seus problemes principals es la incertesa, el no entendre massa bé el que els passa. Estan uns anys en que passen de nens a adults amb obligacions familiars, escolars i amb una sèrie de canvis a curt termini que els altera emocionalment. Per això hem parlat al començament d’una alteració freqüent com les respostes de ira. Però també en ocasions es mostren molt reservats, en aquests casos és important respectar els seus silencis. Alguns senten temor davant d’aquests canvis i d’altres es creuen que ja s’han fet adults de sobte.
Totes aquestes situacions són normals i se superaran amb naturalitat. Però si hi ha descontrol o algun conflicte fa patir, dura massa o es desborda tingueu present que les Flors ens poden ajudar a recuperar la normalitat i a gaudir d’una etapa que tot i ser conflictiva ens aporta coneixement i maduresa.
Cada adolescent te una situació diferent i el més important es sentir-se acompanyat en aquest procés, per això crec que els adults hauríem de fer memòria per entendre millor el que els esta passant i actuar amb la màxima discreció i sensibilitat. És la nostra responsabilitat i la nostra millor aportació pel seu futur.