La boda de mi mejor amiga
nord-americana-hollywoodencia
Enginyosa, intel•ligent, amb diàlegs guspirejants, molt
nord-americana-hollywoodencia, t’hi fas un tip de riure; una comèdia
d’excel•lent factura. Del bo i millor, en clau de comèdia, que he vist els darrers anys (...)
Vaig llegir-ne una bona crítica; fa dies que li donava voltes; i avui
n’era el dia: calor, força calor, molta feina al matí, i la necessitat de fer un tall en la quotidianitat. No les tenia pas totes per l’he encertada.
Feia temps que no reia com avui hi he rigut.
Amb els excessos amb els que hi estem avesats en la narrativa USA, els
llocs comuns, el film promet poc però hi dóna força.
Estic segur, a més, que una mirada femenina hi ha vist més coses que no pas jo mateix.
Amistat, complicitat, rivalitat, entre dones; solitud; la parella; els
homes que son com son; els dubtes; els convencionalismes; el príncep blau que no ho és, de príncep, ni tampoc blau; la roda de la vida que gira i gira...
Una magnífica comèdia; un film intel•ligent.
Us la recomano de tot cor.
. La boda de mi mejor amiga. Dir. Paul Feig.