Eva
Kike Maíllo. Espanya. 2011.
L’argument:
Any 2041. L’Àlex, el millor enginyer cibernètic del món, torna 10 anys després a Santa Irene amb l’encàrrec de fabricar un nen robot. A tot això, el seu germà i la seva excompanya han refet la seva vida junts i tenen una filla, l’Eva.
L’anècdota:
Amb 6 milions d’euros de pressupost, Eva és una de les majors produccions catalanes de tots els temps, i la més ambiciosa realitzada fins ara per Escándalo Films, la productora de l’ESCAC.
Diagnòstic:
Melodrama de ciència-ficció amb una animació digital digna de Hollywood, però amb una història accessori que no està pas a l’alçada de tant espectacular desplegament visual.
‘Eva’ li treu el màxim rendiment als diners invertits en animació. Amb un pressupost ínfim per al que fa a efectes especials (uns 4,5 milions d’euros), obté un resultat que perfectament pot competir de tu a tu amb qualsevol superproducció de Hollywood. Tot i l’enorme mèrit que comporta, la pel·lícula destina tants esforços a la forma, que s’oblida del contingut.
La història d’’Eva’ és un accessori, un complement necessari per a justificar el lluïment de tots aquests efectes especials. Bon exemple d’això és que la història és massa senzilla. Tant, que acaba esdevenint un argument molt fàcil i previsible. A més, no s’ha de passar per alt el fet que ‘Eva’ no és ni una pel·lícula de ciència-ficció, és un melodrama de manual amb robots. L’argument podria transcórrer en l’actualitat i no canviaria res.
Efectes secundaris:
Efectes especials mai vistos en una pel·lícula europea. Poden competir de tu a tu amb els d’una superproducció americana. Malauradament, la història no acompanya. Melodrama fàcil de digerir, però massa, massa senzill i previsible.