Two Lovers
James Gray
Cinc personatges: Leonard, home fràgil, torturat; Michelle, una veïna rossa que es debat entre creure o no a un home maridat; Sandra, filla d’un home ric i d’origen hebreu. I Brighton Beach, a Brooklyn NY. I per damunt de tot, ressons de “Nits Blanques” de Fiodor Dostoievski. I, per descomptat, un gran, gran, gran film, no pas una d’aquelles comedietes ensucrades adreçades a adults amb mentalitat de teenagers (...)
I Joaquin Phoenix, un cop més enorme, encarnant, ara, a en Leonard (encara el recordo fent de Johny Cash en un biopic ben parit). I la bella, fonda, i inesperada veu de country de Gwyneth Paltrow. I aquell paisatge novaiorquès.
I una història, versemblant, de fragilitat, de tendresa sense límits, de casualitats i causalitats. De solitud i espera, d’amor petit que pot esdevenir gros i desbordant, d’amor platònic que s’esmuny i esmicola. De pares ja grans que no comprenen. De rictus i tradicions.
De tres moments màgics: la cabussada. La nit newyorkina amb música de grans moments i un tràveling en cotxe. Les passes a la sorra a tocar de fondàries abissals.
I una història que et sacseja. Que et va patir i somriure i plorar i comprendre. I que et fa més persona.
. Two Lovers. Dir. James Gray. 2008. 110 minuts. USA.
Triler